Sepiolita

Sepiolita
Sepiolita de la província d'Eskişehir, Anatòlia, Turquia
Fórmula química	Mg₄(Si₆O15)(OH)₂·6H₂O
Epònim	Sèpides i pedra
Localitat tipus	Bettolino ^(en)
Classificació
Categoria	silicats > fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	09.EE.25
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EE.25
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/E.13b
Dana	74.03.01b.01
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	nodular, terrossa, massiva; rarment forma fibres fines al llarg de {001}
Estructura cristal·lina	a = 5.21 Å, b = 26.73 Å, c = 13.5 Å; Z = 4
Grup puntual	ortoròmbica 2/m2/m2/m
Grup espacial	space group 52 ^(en)
Color	blanc, grisenc, groguenc, blau-verd
Exfoliació	desconeguda
Fractura	concoidal
Duresa (Mohs)	2
Lluïssor	mat
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	opaca
Gravetat específica	2
Densitat	2
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.520 nβ = 1.520 nγ = 1.530
Birefringència	δ = 0,010
Angle 2V	mesurat: 20° a 70°, calculat: 18°
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Sep
Referències	[1]

La sepiolita és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats), alhora que pertany i dona nom al grup sepiolita de minerals.[2] Va ser anomenada així l'any 1847 per Ernst Friedrich Glocker del grec sepia i lithos, pedra, degut al seu color i la porositat. Com a material per escultura se la coneix com a escuma de mar.

Característiques

La sepiolita cristal·litza en sistema ortoròmbic i posseeix una duresa de 2 a l'escala de Mohs. Presenta fractura concoidal, exfoliació absent, brillantor opaca i ratlla blanca. La disposició dels elements que formen part de la seva composició química a la xarxa cristal·lina és la responsable de l'enorme porositat de la sepiolita: com una esponja rígida, travessada en el seu interior per una enorme quantitat de tubs i galeries buits que fan disminuir al mínim la densitat del mineral i permetent la seva flotació en l'aigua. És un mineral isostructural amb la falcondoïta i la ferrisepiolita, i que pot ser confosa amb la palygorskita.

Formació i jaciments

La formació d'aquest mineral es pot produir en dues situacions diferents, encara que ambdues estan relacionades amb la filtració de l'aigua entre els sediments del sòl. La primera d'elles té lloc a la superfície. L'aigua rica en magnesi es filtra a terra i va dipositant la seva càrrega mineral. En dessecar-se a causa de diferents canvis en la climatologia de la regió forma el que es coneix com a paleosòls o sòls antics formats en bona part per sepiolita. La segona situació és una mica diferent, ja que el material ric en magnesi no és l'aigua que s'infiltra sinó l'argila que forma l'estrat geològic. Aquest procés de formació es produeix a major profunditat que l'anterior, però també depèn de les condicions d'aridesa de la zona. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a prop del terme municipal de Queralbs i a la pedrera Felinc (Setcases), totes dues localitats al Ripollès.[3]

Varietats

• L'alumini-sepiolita, una sepiolita rica en alumini.[4]
• La gunnbjarnita, una varietat rica en ferro amb fórmula (Mg,Ca,Fe)₃(Fe,Al)₂Si₆O₁₈·3H₂O.[5]

Grup sepiolita

El grup sepiolita està integrat per quatre espècies minerals.[2]

Espècie	Fórmula
Falcondoïta	(Ni,Mg)₄Si₆O15(OH)₂·6H₂O
Ferrisepiolita	(Fe^3+,Fe^2+,Mg)₄((Si,Fe^3+)₆O15)(O,OH)₂·6H₂O
Loughlinita	Na₂Mg₃Si₆O16·8H₂O
Sepiolita	Mg₄(Si₆O15)(OH)₂·6H₂O

Referències

1. «Sepiolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2015].
2. «Sepiolite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2015].
3. «Sepiolite from Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 2 febrer 2024].
4. «Aluminium-sepiolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2015].
5. «Gunnbjarnite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2015].