Andradita |
---|
![](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/Andradite-Mali.jpg/300px-Andradite-Mali.jpg) Cristall d'andradita de 4,2cm - Diakon, Nioro del cercle del Sahel, Regió de Kayes, Mali |
Fórmula química | Ca₃Fe3+ 2(SiO₄)₃ |
---|
Epònim | José Bonifácio ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Nom IUPAC | tris(silicat) de tricalci i diferro |
---|
Localitat tipus | Drammen ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
|
Categoria | Nesosilicat |
---|
Nickel-Strunz 10a ed. | 09.AD.25 |
---|
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AD.25 ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A.06b ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Dana | 51.4.3b.1 ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
|
Sistema cristal·lí | cúbic - hexoctahèdric |
---|
Hàbit cristal·lí | Normalment ben cristal·litzat en dodecaèdres, trapezoèdres o combinacions. També granular, massiu o en matrius de roques. |
---|
Estructura cristal·lina | a = 12,056 Å; Z = 8 |
---|
Grup puntual | cúbica 4/m 3 2/m |
---|
Grup espacial | grup d'espai Ia-3d ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Color | Groc, groc verdós a verd maragda, verd fosc, marró, vermell marronós, groc marronós, negre-gris, negre |
---|
Exfoliació | no en presenta |
---|
Fractura | concoidal |
---|
Tenacitat | fràgil |
---|
Duresa (Mohs) | 6,5 a 7 |
---|
Lluïssor | adamantina a resinosa |
---|
Color de la ratlla | blanca |
---|
Diafanitat | transparent a translúcida |
---|
Gravetat específica | 3,859 calculada; 3,8 - 3,9 mesurada |
---|
Propietats òptiques | isotròpic a lleugerament anisotròpic |
---|
Índex de refracció | n = 1,887 |
---|
|
Demantoide | transparent o amb colors que oscil·len entre verd i verd groguenc |
---|
Melanita | negre, opaca |
---|
Topazolita | de transparent a translúcida, de color groc |
---|
|
Estatus IMA | mineral heretat (G) ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Símbol | Adr ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Referències | [1][2][3][4] |
---|
L'andradita és una espècie mineral que pertany al grup dels granats. És un mineral nesosilicat amb la següent fórmula: Ca₃Fe3+
2(SiO₄)₃.
Va ser descrita per primer cop l'any 1868, a Drammen, Buskerud, a Noruega.[3] Va ser anomenada així en honor del naturalista, poeta i professor brasiler, José Bonifácio de Andrade e Silva (1763–1838).[2][1]
Es troba en skarns formats a conseqüència del metamorfisme de contacte entre calcàries impures o carbonatites amb roques ígnies alcalines. Els minerals associats són: vesuvianita, clorita, epidota, espinel·la, calcita, dolomita i magnetita.[2]
És típic trobar-la a Itàlia, els Urals de Rússia, Arizona, Califòrnia i Dniprò a Ucraïna. A Catalunya ha estat trobada a les pedreres Gualba, al Vallès Oriental (Barcelona).[3]
Varietats
L'andradita té diferents varietats entre les quals destaquen la bredbergita, una varietat verda descrita per primer cop a Suècia;[5] la colofonita, una varietat marró granular que pot presentar color groc-taronja o vermell;[6] el demantoid, una varietat verda descrita originalment a Rússia;[7] la hidroandradita;[8] la melanita, una varietat negra rica en titani;[9] la polidelfita, una varietat vermell-marronosa, marró o marró-groguenca i rica en manganès;[10] l'andradita estannífera;[11] la titanmelanita, una varietat negra de la melanita de composició semblant a la schorlomita;[12] l'andradita titànica, una varietat marró rica en titani que es diferencia de la melanita pel contingut en aquest element;[13] la topazolita, una varietat similar al topazi en color i transparència[14] i, finalment l'yttergranat; una varietat rica en itri.[15]
-
Colofonita
-
Demantoid
-
Melanita
-
Poliadelfita
-
Topazolita
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Gemological Institute of America, GIA Gem Reference Guide 1995, ISBN 0-87311-019-6
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Handbook of Mineralogy
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Andradite, Mindat.org
- ↑ Webmineral data
- ↑ «Bredbergite: Mineral information, data and localities.». [Consulta: 24 juny 2019].
- ↑ «Colophonite: Mineral information, data and localities.». [Consulta: 24 juny 2019].
- ↑ «Demantoid: Mineral information, data and localities.». [Consulta: 24 juny 2019].
- ↑ «Hydroandradite: Mineral information, data and localities.». [Consulta: 24 juny 2019].
- ↑ «Melanite: Mineral information, data and localities.». [Consulta: 24 juny 2019].
- ↑ «Polyadelphite: Mineral information, data and localities.». [Consulta: 24 juny 2019].
- ↑ «Stanniferous Andradite: Mineral information, data and localities.». [Consulta: 24 juny 2019].
- ↑ «Titanmelanite: Mineral information, data and localities.». [Consulta: 24 juny 2019].
- ↑ «Titanoan Andradite: Mineral information, data and localities.». [Consulta: 24 juny 2019].
- ↑ «Topazolite: Mineral information, data and localities.». [Consulta: 24 juny 2019].
- ↑ «Yttergranat: Mineral information, data and localities.». [Consulta: 24 juny 2019].