Reyerita

Reyerita
Fórmula química	(Na,K)₂Ca14(Si,Al)24O58(OH)₈·6H₂O
Epònim	Eduard Reyer
Localitat tipus	Niaqornat, Península de Nuussuaq, Avannaata, Groenlàndia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EE.35
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EE.35
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/E.14
Dana	73.2.2a.1
Heys	16.10.16
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 9,76 Å; c = 19,06 Å;
Color	incolor, blanc
Duresa (Mohs)	3 a 4
Lluïssor	vítria, nacrada
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,556 a 1,563 nε = 1,558 a 1,563
Birefringència	δ = 0,002
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Rey
Referències	[1]

La reyerita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany i dona nom al grup de la reyerita. Rep el nom en honor d'Eduard Reyer (Salzburg, Imperi austríac, 16 de maig de 1849 - Jena, Àustria-Hongria, 11 de juliol de 1914), geòleg.

Característiques

La reyerita és un silicat de fórmula química (Na,K)₂Ca₁₄(Si,Al)₂₄O₅₈(OH)₈·6H₂O. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la reyerita pertany a «09.EE - Fil·losilicats amb xarxes tetraèdriques de 6-enllaços connectades per xarxes i bandes octaèdriques» juntament amb els següents minerals: bementita, brokenhillita, pirosmalita-(Fe), friedelita, pirosmalita-(Mn), mcgillita, nelenita, schal·lerita, palygorskita, tuperssuatsiaïta, yofortierita, windhoekita, falcondoïta, loughlinita, sepiolita, kalifersita, gyrolita, orlymanita, tungusita, truscottita, natrosilita, makatita, varennesita, raïta, intersilita, shafranovskita, zakharovita, zeofil·lita, minehil·lita, fedorita, martinita i lalondeïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Niaqornat, a la península de Nuussuaq (Avannaata, Groenlàndia). També ha estat descrita a França, Escòcia, Polònia i als estats de Carolina del Nord i Virgínia dels Estats Units.

Referències

1. «Reyerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 desembre 2019].