Orlymanita

Orlymanita
Boletes marrons i crosta d'orlymanita de la mina N'Chwaning II (Sud-àfrica). Camp de visió 16 mm
Fórmula química	Ca₄Mn₃Si₈O20(OH)₆·2H₂O
Epònim	Orlando Hammond Lyman ^(en)
Localitat tipus	mina Wessels, Hotazel, camp de manganès de Kalahari, Cap Septentrional, Sud-àfrica
Classificació
Categoria	silicats > fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EE.30
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EJ.15
Dana	73.2.2b.2
Heys	14.18.20
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 9,60(2) Å; c = 35,92(10) Å;
Color	marró fosc
Exfoliació	perfecta - en {0001}
Duresa (Mohs)	4 a 5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	marró clar
Diafanitat	translúcida
Densitat	2,7 a 2,8 g/cm³ (mesurada); 2,93 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Pleocroisme	visible
Impureses comunes	Al, Fe, Mg, Na
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1988-029
Any d'aprovació	1990
Símbol	Orl
Referències	[1]

L'orlymanita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la girolita. Va ser anomenada en honor d'Orlando Hammond Lyman (1903-1986), el fundador del museu d'història natural Lyman House Memorial Museum de Hilo.

Característiques

L'orlymanita és un fil·losilicat de fórmula química Ca₄Mn₃Si₈O₂₀(OH)₆·2H₂O. Cristal·litza en el sistema hexagonal en forma de cristalls fibrosos, amb les fibril·les paral·leles a [1000], formant esferes, de fins a 3 mm; també pot aparèixer en forma d'agregats botroidals irregulars.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 4 a 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'orlymanita pertany a «09.EE - Fil·losilicats amb xarxes tetraèdriques de 6-enllaços connectades per xarxes i bandes octaèdriques» juntament amb els següents minerals: bementita, brokenhillita, pirosmalita-(Fe), friedelita, pirosmalita-(Mn), mcgillita, nelenita, schal·lerita, palygorskita, tuperssuatsiaïta, yofortierita, windhoekita, falcondoïta, loughlinita, sepiolita, kalifersita, gyrolita, tungusita, reyerita, truscottita, natrosilita, makatita, varennesita, raïta, intersilita, shafranovskita, zakharovita, zeofil·lita, minehil·lita, fedorita, martinita i lalondeïta.

Formació i jaciments

L'orlymanita va ser descoberta a la mina Wessels, Hotazel, al camp de manganès de Kalahari (Cap Septentrional, Sud-àfrica) en forma de filó mineral en una mena de manganès.[2] També ha estat descrita a la mina N'Chwaning II, a Kuruman, al mateix camp de manganès de Kalahari.[2]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: inesita, hematita i calcita.[2]

Referències

1. «Orlymanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
2. «Orlymanite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 23 març 2018].