Calconatronita

Calconatronita
Calconatronita de la mina Bastenberg, a Ramsbeck (Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya)
Fórmula química	Na₂Cu(CO₃)₂·3H₂O
Epònim	coure, sodi i composició química
Localitat tipus	Egipte
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	5.CB.40
Nickel-Strunz 9a ed.	5.CB.40
Nickel-Strunz 8a ed.	Vb/C.02
Dana	15.2.3.1
Heys	11.2.4
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,7Å; b = 6,09Å; c = 13,82Å; β = 91,92°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	de blau-verdós a blau clar
Diafanitat	transparent
Densitat	2,27(3) g/cm³ (mesurada); 2,31 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,483 nβ = 1,530 nγ = 1,576
Birefringència	δ = 0,093
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 70°, calculat: 86°
Dispersió òptica	no en té
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1955
Símbol	Chna
Referències	[1]

La calconatronita és un mineral de la classe dels carbonats. El seu nom prové del grec chalcos, pel coure, i natró, el nom modern de la forma natural en què es troba el carbonat de sodi.[2]

Característiques

La calconatronita és un carbonat hidratat de coure i sodi de fórmula química Na₂Cu(CO₃)₂·3H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic en forma de crostes de gra fi de plaques pseudohexagonals o en forma de llistons; també de manera massiva, en forma de butllofes i pel·lícules.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la calconatronita pertany a «05.CB - Carbonats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations grans (carbonats alcalins i alcalinoterris)» juntament amb els següents minerals: termonatrita, natró, trona, monohidrocalcita, ikaïta, pirssonita, gaylussita, baylissita i tuliokita.

Formació i jaciments

La calconitrita es forma com un component de la pàtina en artefactes de bronze, i pel que sembla és característica d'entorns de corrosió àrids; també es pot formar com a mineral secundari poc comú a la zona d'oxidació de dipòsits polimetàl·lics.[2]

Va ser descoberta l'any 1955 a Egipte. També ha estat trobada a diferents indrets d'Alemanya, la mina de níquel Carr Boyd Rocks, a la Comarca de Menzies (Austràlia Occidental, Austràlia); a Zunderwand, a Erlacher Bock (Caríntia, Àustria); a la pedrera Poudrette, al Mont Saint-Hilaire (Quebec, Canadà); als estats estatunidencs de Colorado, Michigan i Virgínia; a diferents indrets de la Bohèmia (República Txeca); a una mina de sal de Bex (Vaud, Suïssa); a la mina Santa Rosa, al Districte de Santa Rosa-Huantajaya (Regió de Tarapacá, Xile).[1] Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà).[3]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: cuprita, atacamita, paratacamita, guix, brochantita, malaquita, atzurita, epsomita, magnesita niquèlica, glaucosferita, takovita, georgeïta, carrboydita.[2]

Referències

1. «Chalconatronite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 maig 2017].
2. «Chalconatronite» (en anglès). Hanbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 4 maig 2017].
3. «Chalconatronite from Eureka mine, Castell-estaó, La Torre de Cabdella, La Vall Fosca, El Pallars Jussà, Lleida, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 13 gener 2024].