Termonatrita

Termonatrita
Vil·liaumita i termonatrita (capa de pols)
Fórmula química	Na₂CO₃·H₂O
Epònim	natrita i calent
Localitat tipus	Rússia
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	05.CB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	5.CB.05
Nickel-Strunz 8a ed.	Vb/C.02
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	acicular rarament en cristalls, sovint com a crostes de pols
Estructura cristal·lina	a = 10.72 Å, b = 5.24 Å, c = 6.46 Å; Z = 4
Notació H-M	mm2
Grup puntual	piramidal ortoròmbica
Grup espacial	space group Pca2₁ ^(en)
Color	incolora a grisa, groga, blanca
Exfoliació	pobre a indistint
Fractura	sèctil
Duresa (Mohs)	1 a 1,5
Lluïssor	vítria
Diafanitat	transparent
Gravetat específica	2,255 (mesurat en un cristall sintètic)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.420 nβ = 1.506 nγ = 1.524
Birefringència	δ = 0.104
Angle 2V	48° (mesurat)
Solubilitat	soluble en l'aigua
Altres característiques	ràpidament es deshidrata
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Tnat
Referències	[1][2][3]

La termonatrita és un mineral dins la classe dels carbonats que es troba de manera natural en la natura. És un carbonat de sodi, Na₂CO₃·H₂O.[1][2]

Va ser descrita per primera vegada el 1845.[3] El seu nom deriva del grec θερμός, "thermos", calor, i natron (sodi), perquè pot ser un producte de la deshidratació del natró.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la termonatrita pertany a «05.CB - Carbonats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations grans (carbonats alcalins i alcalinoterris)» juntament amb els següents minerals: natró, trona, monohidrocalcita, ikaïta, pirssonita, gaylussita, calconatronita, baylissita i tuliokita.

Típicament es troba al fons dels llacs salins secs i en incrustacions del sòl. També es troba en fumaroles olcàniques i associat amb la carbonatita. Els minerals comuns associats inclouen la trona, el natró i l'halita.[1]

Referències

1. Handbook of Mineralogy
2. Mindat data
3. Webmineral data