|
- Este articlo ye sobre a variant d'o valenciano dita tamién apichat. Pa atros significatos d'a parola apichat veiga apichat (desambigación).
Valenciano central
Valenciano central
|
|
|
Situación de l'apichat
|
| Localización cheografica |
| Estau
|
{{{estau}}}
|
| País
|
 País Valenciano
|
| Rechión
|
{{{rechión}}}
|
| Parlau en
|
Huerta Valenciana
|
| Lugars principals
|
|
| Atras denominacions
|
{{{atras denominacions}}}
|
| Charradors
|
|
| Oficial en
|
{{{oficial}}}
|
| Reconoixiu en
|
{{{reconoixiu}}}
|
| Regulau por
|
{{{regulau}}}
|
| Vitalidat
|
|
| Literatura |
| Escritors principals
|
|
| Rasgos dialectals
|
Valenciano
|
| Clasificación lingüistica |
| Indoeuropea |
| ISO 639-1
|
{{{iso1}}}
|
| ISO 639-2
|
{{{iso2}}}
|
| ISO 639-3
|
{{{iso3}}}
|
| SIL
|
{{{sil}}}
|
O valenciano central (comunament clamau apichat) ye o subdialecto d'o catalán meridional u valenciano que se charra en l'aria central de Valencia, tipicament de huerta (Huerta Valenciana).
Fonetica
A mas d'os rasgos tipicos d'o valenciano, o valenciano central tiene as siguients caracteristicas foneticas:
- Pronuncia sorda de la S sonora y a G, J, que en valenciano ye prepalatal africata sonora. Esto ye común con l'aragonés; Manuel Alvar crei que ya existiba en aragonés medieval d'os sieglos XI y XII, y bi n'ha pruebas que ya existiba en l'aragonés d'os sieglos XIV y XV. Ye de destacar que a zona tenió una repoblación medieval mixta con catalans y aragoneses. Manimenos bels especialistas, seguindo lo criterio de Rafael Lapesa, que no conoixeba a fondo ni as variants ni a historia de l'aragonés, creyen que l'ensordamiento ye un proceso recient, postmedieval, y independient d'o que trobamos huei en l'Alto Aragón.
- Pronuncia clara d'os grupos consonanticos -mp, -mb, -nt, -nd, -lt, -rt a final de parola (camp, rumb, font, profund, salt, fort)[1] en contraste con atros subdialectos valencianos y con o catalán central, en os cuals as consonants oclusivas son mudas, y se pronuncia cam(p), rum(b), fon(t), profun(d), sal(t), for(t)[2].
Morfolochía
- Bi ha zonas que conservan o pasato perfecto simple sintetico, como ye tipico d'os textos medievals catalans: tu cantares, en cuenta de tu vas cantar, ell degué en cuenta de ell va deure.
- Formas velarizadas u palatalizadas en formas de cualques verbos d'a segunda conchugación. Asinas, en a cuatrena y quinta personas d'o present d'indicativo d'os verbos caure ('cayer') y vore/veure ('veyer') se dan as formas caiguem (en valenciano estándard, caiem u caem) y caigueu (en estandar, caieu u caeu); vegem (en estandar, veiem u veem) y vegeu (en estandar, veiem u veeu); y en os cherundios se dan as formas caiguent (en estandar, caient u caent), vegent (en estandar, veient u veent)[3]. A velarización u palatalización en ixas formas ye una regularización que se produz por analochía con a consonant final d'a forma verbal d'a primera persona d'o present d'indicativo, seguntes sía velar (jo caic) u palatal (jo veig).
Referencias
- ↑ Mapes per a l'estudi de la llengua catalana, EUMO, 1992. Pachina 12. ISBN 978-84-7602-870-4
- ↑ FERRANDO, Antoni, i NICOLÁS, Miquel. Història de la llengua catalana. Capitol «El procés de dialectalització». Pachina 216. Editorial UOC, 2011. ISBN 978-84-9788-380-1
- ↑ Gramàtica normativa valenciana. Capitol «30.2.4.2. Verbs amb i consonàntica en formes del present d'indicatiu». Acadèmia Valenciana de la Llengua, p. 260. ISBN 978-84-482-4422-4.
|
.svg){kind=small}
