an Lo Toro

	Lo Toro
	Municipio d'o País Valenciano
Entidat; • Estau; • Comunidat; • Provincia; • Comarca	Municipio; Espanya; País Valenciano; Castellón; Alto Palancia
Superficie	110 km²
Población; • Total	; 262 hab. (2013)
Altaria; • Meyana	; 1.011 m.
Distancia; • 86,5 km	; enta Castellón de la Plana
Alcalde	Ana María Orduña García
Codigo postal	12429
Coordenadas	39°58’56’’N 0°44’54’’U
	Lo Toro Lo Toro en Comunidat Valenciana
	Web oficial

Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

Lo Toro (El Toro en castellano y catalán) ye un municipio d'a provincia de Castellón, situato en a comarca de l'Alto Palancia. A suya población ye de 284 habitants (2005), en una superficie de 110 km² con una densidat de población de 2,58 hab/km².

Mugas

O suyo termin municipal muga con un cantón d'o termin d'Andilla en a provincia de Valencia, con Abechuela, Manzanera y Albentosa en a provincia de Teruel y con Pina, Barracas, Torás y Bexix y con un cantón d'o termin de Sacanyet, en a provincia de Castellón.

Historia

Lo Toro perteneixeba a Exerica, localidat que o 9 d'abril de 1255 o rei Chaime I d'Aragón donó a la noble Teresa Chil de Vidaurre y a lo fillo d'os dos, o futuro infant Chaime d'Exerica, indicando que son situatos en o Reino de Valencia. O texto de deseparación ye de 1261:^[1]

in presentia Iuditis, iustitie, iuratorum et totius concilii Turolii...divisimus et assignamus, pro terminis castri et ville de Exerica terminos subtos scriptos, videlicet ex parte podii seu castellario quod dicitur Toro, sicut aque decurrunt de monte Algarau versus villare Ballistarii,...

O 19 de chunio de 1269 o concello de Teruel renunció a los suyos dreitos sobre Lo Toro y Pina (que os teruelanos consideraban pueblas suyas), reconoixendo estas localidaz como aldeyas d'Exerica, a cambio que Teresa Chil de Vidaurre y Chaime d'Exerica lis deixasen libre paso pa o suyo bestiar transhumant. D'esta traza Toro quedó pa cutio en a Baronía d'Exerica:^[1]

todo aquel derecho que nos dizimos que aviamos et aver deviamos en aquellas dos pueblas que vos avedes fechas, a saber, El Toro et Pina, las quales pueblas son aldeas de Xerica

Toponimia

O microtoponimo Palancar ye mencionato como una muga d'o termin d'Exerica en un texto d'o sieglo XVI que menciona un documento de 1254-1255. Actualment ye Palancar u Pallatar y desepara Lo Toro de Manzanera.

En la microtoponimia urbana se troba la Fuente'l Jariz^[2].

Demografía

Evolución demografica

2021	2022	2023	2024	2025	2026	2027	2028	-
-	238	-	-	-	-	-	-	-

1990- : población de dreito.
Fuent: Intercensal en l'INE, Series de población en l'INE y Relación d'unidaz poblacionals en l'INE.

Referencias

↑ ^1,0 ^1,1 (ca) Enric Guinot Els límits del regne. El procés de formació territorial del País Valencià medieval (1238-1500) Edicions Alfons el Magnànim, 1995. p83-89
↑ (ca) Garcia Osuna, Antoni: Fluïdesa semàntica i variació regional en hidrònims de les comarques valencianes de parla xurra. En: Quaderns de filologia. Estudis lingüístics, 2015, Nº 20, p 220.

Bibliografía

Enric Guinot Els límits del regne, el procés de formació territorial del País Valencià medieval (1238-1500). Edicions Alfons El Magnànim. 1995

Municipios d'a comarca Alto Palancia
Alchimia d'Almonecir \| Almedíxar \| Altura \| Azuébar \| Val d'Almonecir \| Barracas \| Beixix \| Benafer \| Vivel \| Castellnou \| Caudiel \| Chóvar \| Figueras \| Gaibiel \| Matet \| Navachas \| Pavías \| Pina \| Sacanyet \| Segorb \| Sonecha \| Sot de Ferrer \| Teresa \| Torás \| Lo Toro \| Xeldo \| Exerica

Datos: Q1635936
Multimedia: El Toro / Q1635936

[ReferenceA-1] 1,0 ^1,1 (ca) Enric Guinot Els límits del regne. El procés de formació territorial del País Valencià medieval (1238-1500) Edicions Alfons el Magnànim, 1995. p83-89

[HIDRONIMOSCHURROS-2] (ca) Garcia Osuna, Antoni: Fluïdesa semàntica i variació regional en hidrònims de les comarques valencianes de parla xurra. En: Quaderns de filologia. Estudis lingüístics, 2015, Nº 20, p 220.

[1]

[2]