|
Manzanera (Teruel)
Manzanera ye un municipio de la provincia de Teruel, situau en la comarca de Gúdar-Chabalambre. Perteneixe a lo partiu chudicial de Teruel. La suya población ye de 512 habitants (2017) en una superficie de 168,7 km². CheografíaLa localidat de Manzanera se troba a l'este de la sierra de Chabalambre, a 996 m d'altaria sobre lo livel d'a mar. Lo río de Torrillas y lo río de los Olmos son dos ríos que desauguan las versants orientals d'esta sierra y complegan en lo termin municipal d'esta localidat formando lo río d'Albentosa, dito tamién río de Manzanera.[1] MugasLo suyo termin muga con Albentosa, Abechuela, Torrillas, La Puebla de Valverde, Sarrión en la provincia de Teruel y con Lo Toro en la provincia de Castellón.
HistoriaFue reconquiesta en l'anyo 1202 por Berenguer III d'Entenza, qui la recibió en sinyoría. Teresa d'Entenza, zaguera succesora de la familia Entenza l'aportó a lo Reyal Patrimonio en l'anyo 1327 por lo matrimonio con lo rei Alifonso IV d'Aragón. Dende zaguers de lo sieglo XIV estió cabeza de la sinyoría de los Ladrón de Villanueva, dimpués vizcontes de Chelva. En 1479 fue atacada por Ximén d'Urreya. Carlos I cedió Manzanera a lo duque de Calabria, que yera casato con Chermana de Foix, la viuda de Ferrando lo Catolico. ToponimiaSale en los fueros de Valencia como Maçanera (sieglo XIII), d'acuerdo con l'aragonés mazana. En la versión latina, en latín, talment de 1249 s'escribe Almazaneram, pero en la versión en catalán, mes recient y talment anterior a 1261, s'escribe Maçanera. Vocamus et volumus ut regnum Valentie appelletur et sit a rivo de Uldecona usque ad terminum de Biar, et mari usque ad Albentosam et Almazaneram et ad Sanctam Crucem et ad finem territorium de Requena, qui dividunt terminum versus Castellam
Aquests són los térmens del regne de València: del canar de Uyldecona, que és riba la mar, axí com va lo riu ensús, e passa per la Cénia, e ix a Benifaçà, e roman Benifaçà e.l terme del regne de València. E Morella ab sos térmens, axí com parteix ab Monroyg; e ix al riu de les Truytes, que és prop la Gleziola; e axí com va a Arçedo e a Ledo, los quals són dintre el dit regne. E axí com va a la Musquerola, e de la Musquerola a Móra, e entenem Riuvellos e.l dit regne. E de Móra, axí com va a la Font de la Babor, e axí com va el riu d'Alventosa, e ix a la Maçanera, però dellà el riu és d'Aragó, e del riu ençà és del regne de València. E axí com va a la serra de Javalambre; e de la serra de Javalambre axí com ix a Castel Phabib e a Ademuç, e aquests dos castels són del regne de València. E de Ademuç, axí com va al terme que parteix Ares e Sancta Creu; e d'allí axí com ix al terme de Toxa, e de Xelva, e ix a Xenarchas, e parteix terme ab Castella. E axí com ix a Xerelli e a la serra de Rua, e fenex a Cabriol, e al terme de Garamoxén, e a la Font de la Figuera; e com ix a Burriaharon, e d'allí a Almizra e al port de Biar, que partex terme ab Billena; e axí com va la serra de Biar entrò en la Mola e entrò en la mar, que partex ab Bosot e ab Aygües.
Agustín Ubieto Arteta da noticia d'un toponimo medieval Manzaneta que dandaleya si relacionar con Manzanera. Tot y que lo nombre vien de l'aragonés, y este aragonesismo se troba en muitos lugars de Teruel, en Manzanera no s'emplega huei y se diz manzano. Demografía
AdministraciónReparto de concellers
Alcaldes
Molimentos
Fiestas
Personalidaz naixitas de Manzanera
Referencias
Vinclos externos
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg)
.svg)
.svg){kind=small}
