Prosxenkoïta-(Y)

Prosxenkoïta-(Y)
Alguns grans de Prosxenkoïta-(Y) de Tommot, Yakutia, Rússia (mida dels grans: 0,3 mm)
Fórmula química	(Y,REE,Ca,Na,Mn)15Fe^2+Ca(P,Si)Si₆B₃(O,F)48
Epònim	Ievgueni Prosxenko
Localitat tipus	Massís Tommotskii, riu Tommot, Selennyakh, Txerski, Sakhà, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoria	silicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AJ.35
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AJ.35
Dana	54.2.5.4
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 10,7527Å; c = 27,4002Å;
Grup puntual	3m - ditrigonal piramidal
Grup espacial	grup espacial 160
Color	marró o vermellós
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual, concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5,5
Lluïssor	vítria, grassa
Color de la ratlla	marró clar
Diafanitat	transparent, translúcida
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2008-007
Any d'aprovació	1966
Símbol	Pck-Y
Referències	[1]

La prosxenkoïta-(Y) o proshchenkoïta-(Y) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la vicanita. Va ser descrita per primera vega l'any 1966 com un fluorosilicat amb contingut de terres rares (REE, de l'anglès Rare Earth Element) sense nom; no va ser fins al 2008 que va ser acceptada com a espècie mineral. Rep el seu nom en honor de Ievgueni Grigórievitx Prosxenko (en rus: Евгений Григорьевич Прощенко, 1929-1996), mineralogista rus, que va trobar el mineral per primera vegada al massís Tommotskii, riu Tommot, Sakhà, Districte Federal de l'Extrem Orient, a Rússia, l'únic lloc on ha estat trobat aquest mineral.[1]

Característiques

La prosxenkoïta-(Y) és un nesosilicat de fórmula química (Y,REE,Ca,Na,Mn)₁₅Fe^2+Ca(P,Si)Si₆B₃(O,F)₄₈. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5. Està classificada com lleugerament radioactiva pel seu contingut en metalls de terres rares de fins al 40% i de tori de fins al 0,9% i té una activitat específica d'aproximadament 387 Bq/g.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la prosxenkoïta-(Y) pertany a «09.AJ: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats), amb triangles de BO₃ i/o B[4], tetraèdres de Be[4], compartint vèrtex amb SiO₄» juntament amb els següents minerals: grandidierita, ominelita, dumortierita, holtita, magnesiodumortierita, garrelsita, bakerita, datolita, gadolinita-(Ce), gadolinita-(Y), hingganita-(Ce), hingganita-(Y), hingganita-(Yb), homilita, melanocerita-(Ce), minasgeraisita-(Y), calcibeborosilita-(Y), stillwellita-(Ce), cappelenita-(Y), okanoganita-(Y), vicanita-(Ce), hundholmenita-(Y) i jadarita.

Formació

La prosxenkoïta-(Y) s'ha observat en pegmatites i també al voltant de esquistos i gneis. En la majoria de casos forma acumulacions irregulars, filons prims o petites disseminacions. Els filons prims del mineral tallen el gneis amb contactes diferents, i la descripció del mineral es basa en mostres seleccionades d'aquests filons. Segons Prosxenko et al. (1966), les condicions geològiques en què es troba el mineral i el caràcter de les seves associacions minerals confirmen la seva naturalesa pneumatolítica-hidrotermal.[3]

Els minerals amb els quals s'ha trobat associada inclouen: chevkinita, fergusonita, gadolinita, britholita, amfíbol, fluorita, pirita i molibdenita.[3]

Referències

1. «Prosxenkoïta-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
2. «Prosxenkoïta-(Y)» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 22 octubre 2016].
3. G. RAADE, J. D. GRICE, M. ERAMBERT, P. KRISTIANSSON, T. WITZKE «Proshchenkoite-(Y) from Russia ^ a new mineral species in the vicanite group: descriptive data and crystal structure» (en anglès). Mineralogical Magazine, 72, 5, 2008, pàg. 1071-1082. DOI: 10.1180/minmag.2008.072.5.1071 [Consulta: 22 octubre 2016].