Dumortierita

Dumortierita
Cristalls de dumortierita de Beraketa, Districte de Bekily, Androy, Tuléar, Madagascar
Fórmula química	Al(Al₂O)(Al₂O)₂(SiO₄)₃(BO₃)
Epònim	Eugène Dumortier
Classificació
Categoria	silicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	09.AJ.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AJ.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/A’.13
Dana	54.1.2.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic - dipiramidal
Hàbit cristal·lí	com cristalls fibrosos o columnars; cristalls gruixuts formats per agregats paral·lels d'agulles; massiu
Estructura cristal·lina	a = 11.77 Å, b = 20.21 Å, c = 4.71 Å; Z = 4
Grup puntual	ortoròmbica 2/m 2/m 2/m
Color	blau, blau verdós, blau-violeta, blau clar, vermell
Macles	comunes en {110}
Exfoliació	diferent en {100}, pobre en {110}
Fractura	fibrosa
Duresa (Mohs)	7 a 8
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent a translúcida
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.659 - 1.678 nβ = 1.684 - 1.691 nγ = 1.686 - 1.692
Birefringència	δ = 0.027
Pleocroisme	fort; X = blau fosc o violeta; Y = groc a vermell violeta o gairebé incolor; Z = incolor o blau molt pàl·lid
Angle 2V	mesurat: 20° a 52°, calculat: 30°
Dispersió òptica	r > v; forta
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G)
Codi IMA	IMA2013 s.p.
Símbol	Dum
Referències	[1]

La dumortierita és un mineral de la classe dels silicats que pertany i dona nom tant al grup com al supergrup de la dumortierita.[2] Va ser descrita per primera vegada l'any 1881 a partir d'una veta a Chaponost, Alps del Rhône a França i va ser anomenada així en honor del paleontòleg Eugène Dumortier (1803-1873).

Característiques

La dumortierita cristal·litza en el sistema ortoròmbic formant agregats fibrosos de cristalls prismàtics allargats. Els cristalls són vidriosos i el seu color varia del marró, blau, i verd als més rars violeta i rosat. La seva fórmula és Al(Al₂O)(Al₂O)₂(SiO₄)₃(BO₃). La seva duresa a l'escala de Mohs és 7 i la seva densitat específica és 3,3 a 3,4. Els cristalls presenten pleocroisme del vermell al blau al violeta.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.AJ: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats), amb triangles de BO₃ i/o B[4], tetraèdres de Be[4], compartint vèrtex amb SiO₄» juntament amb els següents minerals: grandidierita, ominelita, holtita, magnesiodumortierita, garrelsita, bakerita, datolita, gadolinita-(Ce), gadolinita-(Y), hingganita-(Ce), hingganita-(Y), hingganita-(Yb), homilita, melanocerita-(Ce), minasgeraisita-(Y), calcibeborosilita-(Y), stillwellita-(Ce), cappelenita-(Y), okanoganita-(Y), vicanita-(Ce), hundholmenita-(Y), proshchenkoita-(Y) i jadarita.

Formació i jaciments

Típicament es manifesta en roques metamòrfiques d'alta temperatura i riques en alumini, aquelles que resulten de metamorfismes de contacte i també en pegmatites riques en bor.

Referències

1. «Dumortierite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 juliol 2015].
2. «Dumortierite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 juliol 2015].