Minasgeraisita-(Y)
La minasgeraisita-(Y) és un mineral de la classe dels silicats que es troba desacreditat per l'Associació Mineralògica Internacional com a espècie vàlida des del mes de juny de 2023.[2] Rep el seu nom per trobar-se la localitat tipus a l'estat de Minas Gerais, al Brasil, més el sufix "-(Y)" a causa del domini de l'itri en la composició. CaracterístiquesLa minasgeraisita-(Y) és un silicat de fórmula química CaBe₂Y₂Si₂O10. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1983 i va ser considerada com una espècie qüestionable durant molts anys,[3] fins que finalment va ser desacreditada quaranta anys després de la seva aprovació, al ser considerada un membre intermedi entre la datolita i la hingganita-(Y).[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 7. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la minasgeraisita-(Y) pertany a «09.AJ: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats), amb triangles de BO₃ i/o B[4], tetraèdres de Be[4], compartint vèrtex amb SiO₄» juntament amb els següents minerals: grandidierita, ominelita, dumortierita, holtita, magnesiodumortierita, garrelsita, bakerita, datolita, gadolinita-(Ce), gadolinita-(Y), hingganita-(Ce), hingganita-(Y), hingganita-(Yb), homilita, melanocerita-(Ce), calcibeborosilita-(Y), stillwellita-(Ce), cappelenita-(Y), okanoganita-(Y), vicanita-(Ce), hundholmenita-(Y), prosxenkoïta-(Y) i jadarita. Formació i jacimentsVa ser descoberta a la pegmatita de Jaguaraçu, a l'estat de Minas Gerais, al Brasil. També ha estat descrita al complex del llac Strange, entre les províncies del Quebec i Terranova i Labrador, al Canadà; a Vlastějovice, a Zruč nad Sázavou (Bohèmia, República Txeca); i a la pedrera Krenn, a Tittling (Baviera, Alemanya). Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia