Posnjakita

Posnjakita
Cristalls de posnjakita provinents de Špania Dolina, Banská Bystrica, Eslovàquia
Fórmula química	Cu₄(SO₄)(OH)₆·H₂O
Epònim	Eugene W. Posnjak ^(en)
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.DD.10
Nickel-Strunz 9a ed.	7.DD.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/D.01
Dana	31.4.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	cristalls escalats, terrosa o com a crostes
Estructura cristal·lina	a = 10.578 Å, b = 6.345 Å, c = 7.863 Å; β = 117.98°; Z = 2
Grup puntual	monoclínica domàtica (m) Pm
Massa molar	488.32 g
Color	blau a blau fosc
Duresa (Mohs)	2 a 3
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blavosa
Densitat	3,4
Índex de refracció	nα = 1.625 nβ = 1.680 nγ = 1.706
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1967-001
Símbol	Pnk
Referències	[1]

La posnjakita és un mineral de la classe dels sulfats. Va ser descoberta l'any 1967 en un jaciment a la província de Kharagandí (Kazakhstan). Rep el seu nom del geoquímic nord-americà Eugene W. Posnjak (1888-1949).

Característiques

La posnjakita és un sulfat hidroxilat i hidratat de coure. Pel seu aspecte és fàcilment confusible amb la langita, més hidratada. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls escalats. També s'hi pot trobar de manera terrosa o en forma de crostes. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2 i 3.

Formació i jaciments

És un mineral secundari que es forma a la zona d'oxidació dels jaciments de minerals del coure d'origen hidrotermal. També apareix comunament amb posterioritat a l'excavació de les mines, formant-se en els munts d'escòries de la mineria. Sol trobar-se associada a altres minerals com: brochantita, langita, devil·lina, serpierita, woodwardita, wroewolfeita, auricalcita, atzurita, malaquita o calcopirita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la pedrera Can Rovira, a Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental, Barcelona),[2] a la mina «Iris 18» d'Escornalbou, a Riudecanyes (Baix Camp, Tarragona)[3] i a la mina Eugenia (Bellmunt del Priorat, Priorat).[4]

Referències

1. «Posnjakite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 febrer 2015].
2. Josep Antoni Ignacio Herrera · Xavier Rodríguez Poblador · Emilio Téllez García · Joan Rosell Riba · Jordi Ibáñez Insa · Adolf Cortel Ortuño «Willemita i altres minerals de les pedreres de Sant Fost de Campsentelles, Vallès Oriental, Barcelona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 14, 1, 5-2021, pàg. 3-46 [Consulta: 26 novembre 2021].
3. Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Adolf Cortel Ortuño · Josep Carreras Peñalvert «La mina "Iris 18" (grup miner "Porvenir") d'Escornalbou, Riudecanyes, el Baix Camp, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 13, 2, 11-2019, pàg. 3-46 [Consulta: 23 novembre 2023].
4. Josep Maria Mata-Perelló, Oriol Tomasa Guix, Xavier Rodríguez i Carles Rubio «Seguint els Xaragall amb el professor Mata-Perelló: mines de Bellmunt». Infominer, 3-2017, 70, 2017, pàg. 43-59 [Consulta: 28 novembre 2023].