Niquelalumita

Niquelalumita
Fórmula química	NiAl₄(SO₄)(OH)₁₂(H₂O)₃
Localitat tipus	dipòsit d'urani de Kara-Tangi, Província de Batkén, Kirguizstan
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.DD.75
Nickel-Strunz 9a ed.	7.DD.75
Dana	31.3.1.2
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 10,2567Å; b = 8,8815Å; c = 17,0989Å; β = 95,548°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Densitat	2,231 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial
Índex de refracció	nα = 1,532 nγ = 1,543
Birefringència	δ = 0,011
Dispersió òptica	mitjana
Més informació
Estatus IMA	aprovat i publicat sense aprovació (N)
Símbol	Nal
Referències	[1]

La niquelalumita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de la calcoalumita.

Característiques

La niquelalumita és un sulfat de fórmula química NiAl₄(SO₄)(OH)₁₂(H₂O)₃. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Va ser descoberta als anys 80, però l'espècie va ser desacreditada més tard i no va ser fins a finals de 2022 que va tornar a ser reconeguda per l'Associació Mineralògica Internacional.[2] La nova definició de l'espècie va ser publicada en el mes de juny de 2023.[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «07.D - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; plans d'octaedres que comparteixen vores» juntament amb els següents minerals: felsőbanyaïta, langita, posnjakita, wroewolfeïta, spangolita, ktenasita, christelita, campigliaïta, devil·lina, ortoserpierita, serpierita, niedermayrita, edwardsita, carrboydita, glaucocerinita, honessita, hidrohonessita, motukoreaïta, mountkeithita, shigaïta, wermlandita, woodwardita, zincaluminita, hidrowoodwardita, zincowoodwardita, natroglaucocerinita, nikischerita, lawsonbauerita, torreyita, mooreïta, namuwita, bechererita, ramsbeckita, vonbezingita, redgillita, schulenbergita, kyrgyzstanita, guarinoïta, montetrisaïta, theresemagnanita i calcoalumita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 6794.

Formació i jaciments

Les primeres mostres d'aquest mineral van ser descobertes a la cova Mbobo Mkulu, a la localitat sud-africana de Mbombela (província de Mpumalanga). Després de la seva desacreditació temporal va tornar a ser reconeguda per l'IMA gràcies a noves mostres recollides al dipòsit d'urani de Kara-Tangi, a la província de Batkén (Kirguizstan).[2] També ha estat descrita a Austràlia, Suïssai els Estats Units.

Referències

1. «Nickelalumite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
2. Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 70». European Journal of Mineralogy, 34, 6, 09-12-2022, pàg. 591–601. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-34-591-2022 [Consulta: 27 desembre 2022].
3. Karpenko, Vladimir Yu.; Agakhanov, Atali A.; Pautov, Leonid A.; Bekenova, Galiya K.; Uvarova, Yulia A.; Sokolova, Elena; Dikaya, Tamara V.; Hawthorne, Frank C. «Nickelalumite, ideally NiAl4(SO4)(OH)12(H2O)3, a new-old mineral from the Kara-Tangi uranium deposit, Kyrgyzstan». Mineralogy and Petrology, 117, 2, 6-2023, pàg. 219–229. DOI: DOI:10.1007/s00710-023-00832-3 [Consulta: 5 juliol 2023].