Felsőbanyaïta

Felsőbanyaïta
Fórmula química	Al₄(SO₄)(OH)10·4H₂O
Epònim	Baia Sprie ^(en)
Localitat tipus	mina Baia Sprie (Felsöbánya mine), Província de Maramureș, Romania
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.DD.05
Nickel-Strunz 9a ed.	7.DD.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/D.03
Dana	31.4.4.1
Heys	25.6.8
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 13,026(1) Å; b = 10,015(1) Å; c = 11,115(1) Å; β = 104,34(1)°
Grup puntual	2 - esfenoide
Color	incolor, groc, blanc
Exfoliació	bona en {010} i {100}; possiblement també en {001}
Duresa (Mohs)	1,5
Lluïssor	vítria, nacrada
Densitat	2,33 g/cm³ (mesurada); 2,20 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Dispersió òptica	r > v
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Fsb
Referències	[1]

La felsőbanyaïta és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de la localitat de Felsöbánya (Hongria), actualment Baia Sprie, a Romania, la seva localitat tipus.

Característiques

La felsőbanyaïta és un sulfat de fórmula química Al₄(SO₄)(OH)₁₀·4H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1,5, sent un mineral molt tou. La felsőbányaïta i la basaluminita eren considerades espècies diferents fins que el 1997 es va demostrar que eran la mateixa. Degut a què la felsőbányaïta va ser descrita per Kenngott l'any 1853 i la basaluminita e 1948, s'ha preservat el nom d'aquesta.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la felsőbanyaïta pertany a «07.D - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; plans d'octaedres que comparteixen vores» juntament amb els següents minerals: langita, posnjakita, wroewolfeïta, spangolita, ktenasita, christelita, campigliaïta, devil·lina, ortoserpierita, serpierita, niedermayrita, edwardsita, carrboydita, glaucocerinita, honessita, hidrohonessita, motukoreaïta, mountkeithita, shigaïta, wermlandita, woodwardita, zincaluminita, hidrowoodwardita, zincowoodwardita, natroglaucocerinita, nikischerita, lawsonbauerita, torreyita, mooreïta, namuwita, bechererita, ramsbeckita, vonbezingita, redgillita, calcoalumita, nickelalumita, kyrgyzstanita, guarinoïta, schulenbergita, theresemagnanita, UM1992-30-SO:CCuHZn i montetrisaïta.

Formació i jaciments

Pot tenir el seu origen com un producte de la deshidratació de la hidrobasaluminita. Va ser descoberta a la mina Baia Sprie, a la província de Maramureș (Romania). Pel que fa als territoris de parla catalana, se n'ha trobat aquesta espècie a Prullans (Cerdanya, Lleida),[3] a la mina San Miguel (Ribes de Freser, Ripollès),[4] a la mina de la turquesa (Cornudella de Montsant, Priorat)[5] i al dipòsit de terres rares de Mosset (Conflent).[6]

Referències

1. «Felsőbányaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 juliol 2016].
2. Farkas, L.; Pertlik, F. «Crystal structure determinations of felsőbanyaite and basaluminite, Al4(SO4)(OH)10•4H2O». Acta Mineralogica-Petrographica, 38, 1997, pàg. 5-15.
3. Calvo, M; Viñals, J. & Triviño, A. «Zálesiíte, felsobanyaite and fraipontite, in a conglomerate in Prullans, La Cerdanya, Catalonia (Spain)». Mineral Up, 1, 3, pàg. 49-51 [Consulta: 14 gener 2024].
4. Pedro Mingueza, Joan Rosell-Riba, David Ruiz-Corominas, Jordi Ibáñez-Insa, Albert Vaquero, Valentín Bártulos «Estudi mineralògic de la mina "San Miguel", Ribes de Freser, el Ripollès, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 2, 2022, pàg. 3-38 [Consulta: 14 gener 2024].
5. «Felsőbányaite from Turquoise mine (Mina de la Turquesa; Mas de les Moreres), Cornudella de Montsant, Priorat, Tarragona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 14 gener 2024].
6. Remy, P; Gatel, P., Meisser, N. «Indice à terres rares de Mosset (Pyrénées-Orientales)». Le Cahier des Micromonteurs, 1-2014, 2014, pàg. 3-17 [Consulta: 14 gener 2024].