Ktenasita

Ktenasita
Ktenasita de la mina Josefa (Nijar, Almeria)
Fórmula química	ZnCu₄(SO₄)₂(OH)₆·6H₂O
Epònim	Konstantinos A. Kténas
Localitat tipus	Mina Jean Baptiste, Mines de Kamariza, Agios Konstantinos, Mines del districte de Laurion, Districte de Laurion, Prefectura d'Àticca, Grècia
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.DD.20
Nickel-Strunz 9a ed.	7.DD.20
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/D.01
Dana	31.6.3.1
Heys	25.5.4
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,59Å; b = 6,12Å; c = 23,76Å; β = 95,55°
Color	blau verd
Duresa (Mohs)	2 a 2,5
Lluïssor	vítria
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,571 nβ = 1,613 nγ = 1,623
Birefringència	δ = 0,052
Angle 2V	mesurat: 51°, calculat: 50°
Dispersió òptica	r > v
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1950
Símbol	Kte
Referències	[1]

La ktenasita és un mineral de la classe dels sulfats. Anomenada així per P. Kokkoros l'any 1950 en honor de Konstantinos A. Kténas, físic i professor de mineralogia i petrologia grec. És un rar mineral secundari de coure i zinc amb un hàbit pseudo-ortoròmbic típic. També se'n coneixen varietats riques en magnesi, cadmi, zinc i cobalt; totes aquestes varietats encara no tenen un nom reconegut.

Classificació

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ktenasita pertany a «07.D - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; plans d'octaedres que comparteixen vores» juntament amb els següents minerals: langita, posnjakita, wroewolfeïta, spangolita, torreyita, christelita, campigliaïta, devil·lina, ortoserpierita, serpierita, niedermayrita, edwardsita, carrboydita, glaucocerinita, honessita, hidrohonessita, motukoreaita, mountkeithita, shigaïta, wermlandita, woodwardita, zincaluminita, hidrowoodwardita, zincowoodwardita, natroglaucocerinita, nikischerita, felsőbányaïta, lawsonbauerita, mooreïta, namuwita, bechererita, ramsbeckita, vonbezingita, redgillita, calcoalumita, nickelalumita, kyrgyzstanita, guarinoïta, schulenbergita, theresemagnanita, UM1992-30-SO:CCuHZn i montetrisaïta.

Característiques

La ktenasita és un sulfat de fórmula química ZnCu₄(SO₄)₂(OH)₆·6H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2 a 2,5.

La ktenasita es podria dividir en dues espècies: una amb coure dominant i l'altre amb zinc, ja que en l'estructura cristal·lina hi ha un lloc específic per al coure, un altre per al zinc, i un altre on s'hi poden trobar quantitats variables de cadascun dels elements.

Formació i jaciments

La ktenasita ha estat descrita com a mineral d'alteració en antigues escombreres de plom afectades per aigua marina. Es forma com a mineral secundari. S'ha descrit a Austràlia, Àustria, Bèlgica, Canadà, República Txeca, França, Alemanya, Grècia, Itàlia, Japó, Marroc, Noruega, Sud-àfrica, Espanya, Suïssa, Regne Unit i els EUA. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà).[2]

Referències

1. «Ktenasite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
2. «Ktenasite from Eureka mine, Castell-estaó, La Torre de Cabdella, La Vall Fosca, El Pallars Jussà, Lleida, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 25 gener 2024].