ca Morgan Freeman

Morgan Freeman
	(2023)
Biografia
Naixement	1r juny 1937 (87 anys); Memphis (Tennessee)
Grup ètnic	Afroamericans
Religió	Agnosticisme
Formació	districte escolar públic de Greenwood ; Los Angeles City College
Alçada	188 cm
Pes	79 kg
Lateralitat	esquerrà
Color dels ulls	Marró fosc
Color de cabells	Light grey hair (en)
Activitat
Ocupació	productor de cinema, actor, presentador de televisió, actor de veu, apicultor, actor de teatre, aviador, actor de gènere, actor de televisió, director de cinema, productor de televisió
Activitat	1964 -
Ocupador	Forces Armades dels Estats Units d'Amèrica (1955–1959)
Partit	Partit Demòcrata dels Estats Units
Patrimoni net estimat	120 M$ (2019)
Família
Fills	Saifoulaye Freeman
Parents	E'Dena Hines, filla de la filla
Premis
	(2015) Medalla Nacional de les Arts; (2011) AFI Life Achievement Award; (2004) Oscar al millor actor secundari, per l'obra Million Dollar Baby; estrella al Passeig de la Fama de Hollywood; Os de Plata; premi Globus d'Or; Kennedy Center Honors; Clarence Derwent Awards ;
	Veu: Morgan Freeman (anglès)

Morgan Freeman (Memphis, Tennessee, Estats Units, 1 de juny de 1937) és un actor estatunidenc guanyador d'un Oscar. Acostumat a segons papers, es fa un lloc a la primera línia a partir de Tot passejant Miss Daisy (1990).

Biografia

Morgan Freeman va anar a l'escola de Greenwood (Mississipi). Va fer el servei militar a la força aèria, i se'n va anar a Califòrnia a estudiar ball i art dramàtic al Los Angeles City College. A Broadway s'estrena de comediant el 1967 a la recuperació de Hello Dolly! amb Pearl Bailey. El mateix any, té un paper a The Nigger Lovers al costat de Stacy Keach i Viveca Lindfors. A la televisió, fa el paper d'Easy Rider a la sèrie The Electric company que el dona a conèixer al públic nord-americà.

Morgan Freeman triga a destacar al cinema. El 1987, el seu paper de Fast Black a Street Smart li dona molts premis (premi al millor segon paper masculí pels New York Film Critics, els Los Angeles Film Critics i la National Society of Film Critics), i també una nominació als Globus d'Or. Li surt millor amb Tot passejant Miss Daisy, que li permet guanyar el 1990 un Premi Globus d'Or, un Os de Plata i una nominació als Oscars pel seu paper de xofer negre. Des de llavors, enllaça els èxits comercials com Temps de glòria (1989) d'Edward Zwick, Robin Hood: Príncep dels lladres (1991) de Kevin Reynolds o Sense perdó (1992) de Clint Eastwood.

Fa sovint personatges amb saviesa i determinació: és el jutge Leonard White a La foguera de les vanitats (1991), el presoner modèlic a Cadena perpètua (1995), el detectiu lúcid i experimentat al costat de l'impetuós Brad Pitt a Seven (1996), el President dels Estats Units a Deep Impact (1997), el tenaç inspector que interroga Gene Hackman a L'ombra de la sospita (2000), el cap de l'analista de la CIA Jack Ryan (Ben Affleck) a La suma de totes les pors (2002) o finalment l'artista cec que protegeix Jet Li a Danny the Dog (2004).

Mostra un cert compromís polític, i pren partit per la població negra americana, fent de Malcom X a la televisió a Death of the Prophet (1981), un abolicionista a Amistad (1997), i denuncia l'apartheid a Bopha! (1993), la seva primera pel·lícula com a director. Paral·lelament als seus papers de vell amb seny, fa papers inesperats: delinqüent salvatge a Perseguint la Betty (2000), és un coronel amb tèrboles ambicions a Dreamcatcher (2003), i fins i tot fa de Déu a la comèdia Bruce totpoderós. Als 68 anys, té finalment el reconeixement de la professió guanyant l'Oscar al millor actor secundari pel seu paper d'antic boxejador borni a Million Dollar Baby (2005) del seu fidel amic Clint Eastwood.

Filmografia

1964: The Pawnbroker, de Sidney Lumet
1966: A Man Called Adam, de Leo Penn
1968: Where Were You When the Lights Went Out?, de Hy Averback
1971: The Electric Company, de Henry Behar i Bob Schwarz (TV)
1972: Who Says I Can't Ride a Rainbow!, d'Edward Mann
1973: Blade, d'Ernest Pintoff
1978: Roll of Thunder, Hear My Cry, de Jack Smight (TV)
1979: Coriolanus, de Wilford Leach
1979: Hollow Image, de Marvin J. Chomsky (TV)
1980: Attica, de Marvin J. Chomsky (TV)
1980: Brubaker, de Stuart Rosenberg
1981: Death of a Prophet, de Woodie King Jr.
1981: Testimoni presencial (Eyewitness), de Peter Yates
1981: The Marva Collins Story, de Peter Levin (TV)
1982: Another World, de William J. Bell i Irna Phillips (TV)
1984: Harry i fill (Harry and Son), de Paul Newman
1984: Mestres d'avui (Teachers), d'Arthur Hiller
1985: The Atlanta Child Murders, de John Erman (TV)
1985: Marie, de Roger Donaldson
1985: Ara és diferent (That Was Then... This Is Now), de Christopher Cain
1985: The Execution of Raymond Graham, de Daniel Petrie (TV)
1986: Resting Place, de John Korty (TV)
1987: Street Smart, de Jerry Schatzberg
1987: Fight for Life, d'Elliot Silverstein (TV)
1988: Clinton and Nadine, de Jerry Schatzberg (TV)
1988: Alcohol i coca (Clean and Sober), de Glenn Gordon Caron
1989: Escola de joves rebels (Lean on Me), de John G. Avildsen
1989: Johnny Handsome de Walter Hill
1989: Tot passejant Miss Daisy (Driving Miss Daisy), de Bruce Beresford
1989: Temps de glòria (Glory), d'Edward Zwick
1990: La foguera de les vanitats (The Bonfire of the Vanities), de Brian De Palma
1991: A Festival at Ford's (TV)
1991: Robin Hood: Príncep dels lladres (Robin Hood: Prince of Thieves), de Kevin Reynolds
1992: The Power of One, de John G. Avildsen
1992: Sense perdó (Unforgiven), de Clint Eastwood
1994: Cadena perpètua (The Shawshank Redemption), de Frank Darabont
1994: A Century of Cinema, de Caroline Thomas
1995: Esclat (Outbreak), de Wolfgang Petersen
1995: Seven, de David Fincher
1996: Moll Flanders, el coratge d'una dona (Moll Flanders), de Pen Densham
1996: Chain Reaction, d'Andrew Davis
1997: Kiss the Girls, de Gary Fleder
1997: Amistad, de Steven Spielberg
1998: Hard Rain, de Mikael Salomon
1998: Deep Impact, de Mimi Leder
2000: Sota sospita (Under Suspicion), de Stephen Hopkins
2000: Perseguint la Betty (Nurse Betty), de Neil LaBute
2001: Along Came a Spider, de Lee Tamahori
2002: High Crimes, de Carl Franklin
2002: The Sum of All Fears', de Phil Alden Robinson
2003: Levity, de Ed Solomon
2003: El caçador de somnis (Dreamcatcher), de Lawrence Kasdan
2003: Bruce Almighty, de Tom Shadyac
2003: Guilty by Association, de Po Johns i Howard Gibson (vídeo)
2004: Cop a Hawaii (The Big Bounce), de George Armitage
2004: Million Dollar Baby, de Clint Eastwood
2005: Danny the Dog, de Louis Leterrier
2005: Batman Begins, de Christopher Nolan
2005: Una vida per endavant (An Unfinished Life), de Lasse Hallström
2005: Edison: Ciutat sense llei (Edison), de David J. Burke
2006: El cas Slevin (Lucky Number Slevin), de Paul McGuigan
2006: Dona'm deu raons (10 Items or Less), de Brad Silberling
2006: The Contract, de Bruce Beresford
2007: El joc de l'amor (The Feast of Love), de Robert Benton
2007: Adéu, nena, adéu (Gone Baby Gone), de Ben Affleck
2007: Evan Almighty de Tom Shadyac
2008: El cavaller fosc (The Dark Knight), de Christopher Nolan
2008: O ara o mai (The Bucket List), de Rob Reiner
2008: The Code
2008: Wanted
2009: Invictus
2009: The Maiden Heist
2010: Red, de Robert Schwentke
2011: La gran aventura del dofí Winter (Dolphin Tale)
2012: El cavaller fosc: la llegenda reneix (The Dark Knight Rises), de Christopher Nolan
2013: Ara em veus (Now You See Me)
2013: Objectiu: La Casa Blanca (Olympus Has Fallen)
2013: Oblivion
2014: Lucy
2014: Àtic sense ascensor (5 Flights Up)
2014: Transcendència (Transcendence)
2015: Momentum
2015: Ted 2
2016: London Has Fallen
2016: Ara em veus 2 (Now You See Me 2)
2017: Un cop amb estil (Going in Style)
2017: Benvinguts a Vil·la Capri (Just Getting Started)
2018: The Nutcracker and the Four Realms
2018: Alpha (narrador)
2019: Angel Has Fallen
2019: The Poison Rose
2020: The Comeback Trail
2021: Coming 2 America
2021: Vanquish
2021: Hitman's Wife's Bodyguard
2022: Paradise Highway
2022: The Minute You Wake Up Dead
2023: The Ritual Killer
2023: A Good Person

Premis i nominacions

Premis

1990: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per Tot passejant Miss Daisy
2005: Oscar al millor actor secundari per Million Dollar Baby
2010: Premi Cecil B. DeMille

Nominacions

1988: Oscar al millor actor secundari per Street Smart
1988: Globus d'Or al millor actor secundari per Street Smart
1990: Oscar al millor actor per Tot passejant Miss Daisy
1995: Oscar al millor actor per Cadena perpètua
1995: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Cadena perpètua
2005: Globus d'Or al millor actor secundari per Million Dollar Baby
2010: Oscar al millor actor per Invictus
2010: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Invictus

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Morgan Freeman

Biografia (anglès)