ca Charlton Heston

Charlton Heston
Biografia
Naixement	(en) John Charles Carter ; 4 octubre 1923 ; Evanston (Illinois)
Mort	5 abril 2008 (84 anys); Beverly Hills (Califòrnia)
Causa de mort	pneumònia; malaltia d'Alzheimer
Sepultura	Califòrnia
13è President de la SAG
	1965 – 1971 ; ← Dana Andrews – John Gavin →
Dades personals
Religió	Església episcopal als Estats Units
Formació	Universitat Northwestern ; Northwestern University School of Communication
Alçada	189 cm
Activitat
Lloc de treball	Estats Units d'Amèrica
Ocupació	actor de televisió, activista social, activista polític, guionista, activista, realitzador, militar, escriptor, actor, actor de teatre, actor de cinema, sindicalista, director de cinema, autobiògraf, actor de veu, oficial
Activitat	1950 - 2003
Partit	Partit Republicà dels Estats Units (1972–); Partit Demòcrata dels Estats Units (–1972)
Gènere	Western, drama, cinema d'acció, cinema històric, cinema d'aventures, cinema de ciència-ficció, cinema de drama històric, cinema fantàstic, pel·lícula de thriller psicològic, cinema de misteri, cinema de terror, cinema negre, cinema bèl·lic, cinema de ciència-ficció de terror, cinema independent, cinema de ficció criminal, comèdia, thriller, cinema de terror psicològic, cinema d'esports i cinema èpic
Carrera militar
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Família
Cònjuge	Lydia Clarke (1944–2008), mort de la persona
Fills	Fraser Clarke Heston
Pares	Russel Whitford Carter i Lila Charlton
Premis
	(16 març 1997) Comanador de les Arts i les Lletres; (3 abril 1978) Premi Humanitari Jean Hersholt; (1966) Premi Cecil B. DeMille; (4 abril 1960) Oscar al millor actor, per l'obra Ben-Hur; (1950) Theatre World Award; Medalla Presidencial de la Llibertat; Screen Actors Guild Life Achievement Award; Kennedy Center Honors; estrella al Passeig de la Fama de Hollywood ;

Charlton Heston (Evanston, 4 d'octubre de 1923 - Beverly Hills, 5 d'abril de 2008) fou un actor i director estatunidenc de teatre i cinema. Heston va saltar a la fama gràcies a les interpretacions de personatges bíblics com ara Moisès a Els Deu Manaments (1956) i Judah a Ben Hur (1959), un film amb què va aconseguir l'Oscar al millor actor. Amb una extensíssima carrera cinematogràfica, també va ser al capdavant de l'Screen Actors Guild i l'American Film Institute durant alguns anys.^[1]^[2]

Biografia

Estudià art dramàtic a la Northwestern University, d'on es graduà el 1943, i tot seguit ja debutà a la ràdio, a Chicago. Destinat a les illes Aleutianes, cap a la fi de la Segona Guerra Mundial, tornà als Estats Units el 1946, i fou director i actor en una companyia de teatre d'Asheville (Carolina del Nord).

El 1948 debutà a Broadway (Nova York), amb Anthony and Cleopatra, de William Shakespeare, i gràcies al ressò de les seves interpretacions en la companyia de Katharine Cornell, el 1950 protagonitzà la seva primera pel·lícula, Dark City.

Alt i atlètic, amb bon domini de la dicció i convincent en els papers dramàtics, aviat esdevingué un dels galants més famosos del cinema, destacant, primer, en personatges bíblics i heroics i més endavant en figures una mica més complexos.

Heston fou molt conegut també per haver estat entre 1998 i 2003 el president de la National Rifle Association (Associació Estatunidenca d'Armes de Foc), des de la qual va defensar fermament el dret a la lliure possessió d'armes de foc als Estats Units. El director de cinema Michael Moore el va fer participar involuntàriament al seu documental Bowling for Columbine, el qual criticava la lliure possessió d'armes. Heston fou també un ferm defensor de la lluita per la igualtat de drets civils entre blancs i negres, als Estats Units, durant la dècada del 1960.

L'agost de 2002, el mateix actor anuncia que té símptomes d'Alzheimer. El 5 d'abril de 2008 mor a l'edat de 84 anys.

Filmografia

La seva abundant filmografia consta de les següents pel·lícules:^[3]

Peer Gynt (1941)
Julius Caesar (1950)
L'espectacle més gran del món (The Greatest Show on Earth) (1952)
Ruby Gentry (1952)
El salvatge (The Savage) (1952)
El triomf de Buffalo Bill (Pony Express) (1953)
Foguera d'odis (Arrowhead) (1953)
The Naked Jungle (1954)
Horitzons blaus (The Far Horizons) (1955)
Els Deu Manaments (The Ten Commandments) (1956)
La llei dels forts (Three Violent People) (1956)
Touch of Evil (1958)
El bucaner (The Buccaneer) (1958)
Grans horitzons (The Big Country) (1958)
Ben Hur (Ben-Hur) (premi Oscar a la millor interpretació de protagonista masculí de l'any 1959)
Misteri en el vaixell perdut (The Wreck of the Mary Deare) (1960)
El Cid (1961)
The Pigeon That Took Rome (1962)
55 dies a Pequín (55 Days at Peking) (1963)
The Greatest Story Ever Told (1965)
Major Dundee (1965).
El turment i l'èxtasi (The Agony and the Ecstasy) (1965)
Khartoum (1966)
El planeta dels simis (Planet of the Apes) (1968)
Julius Caesar (1970)
El senyor de les illes (The Hawaiians) (1970)
L'home omega (The Omega Man) (1971)
Alarma: vol 502 segrestat (Skyjacked) (1972)

Antoni i Cleòpatra (Antony and Cleopatra)) (1972)
Soylent green (1973)
Els tres mosqueters (The Three Musketeers) (1973)
Airport 1975 (1974)
Terratrèmol (Earthquake) (1974)
Els quatre mosqueters (The Four Musketeers: Milady's Revenge) (1974)
Midway (1976)
Els últims homes durs (The Last Hard Men) (1976)
Two-Minute Warning (1976)
El príncep i el captaire (Crossed Swords) (1977)
The Awakening (1980)
La vall de la fúria (The Mountain Men) (1980)
Mother Lode (1982)
A Man for All Seasons (per a la TV, 1988)
Call from Space (1989)
Catàstrofe solar (Solar Crisis) (1990)
L'illa del tresor (Treasure Island) (1990)
Tombstone (1993)
True Lies (1994)
Al cor de la por (In the Mouth of Madness) (1995)
Hamlet (1996)
Alaska, terra d'aventures (Alaska) (1996)
Armageddon (1998)
Gideon (1998)
Any Given Sunday (1999)
Com gats i gossos (Cats & Dogs) (2001)
The Order (2001)
Planet of the Apes (remake de Tim Burton, on fa un paper secundari 2001)

Ja retirat, i per la seva posició com a President de l'Associació Nacional del Rifle aparegué en el documental satíric Bowling for Columbine (2003).