Yves Montand (Monsummano Terme, 13 d'octubre de 1921 − Senlis, 9 de novembre de 1991),[1] nascut amb el nom d'Ivo Livi, fou un cantant, actor de cinema i intèrpret de music-hall francès d'origen italià.
Yves Montand va néixer a Monsummano Alto, a la Toscana, Itàlia; fill de Josephine i Giovanni, uns camperols pobres de religió catòlica.[2][3] El 1921, poc temps després del seu naixement, la família de Montand va emigrar a França. Quan van demanar la nacionalitat francesa, el pare va argüir que havien deixat Itàlia per escapar del règim de Mussolini. Montand va créixer a Marsella, on va treballar a la perruqueria de la seva germana i després als molls. Va començar la carrera en l'espectacle com a cantant de music-hall. El 1944 va ser descobert per Édith Piaf a París, que el va fer membre de la seva companyia artística i es convertí en la seva mentora i amant.
Va ser reconegut internacionalment, per protagonitzar nombroses pel·lícules. El 1951 es va casar amb la també actriu Simone Signoret i ambdós van coprotagonitzar diverses pel·lícules al llarg de les seves carreres. El matrimoni va durar fins a la mort d'ella el 1985, encara que Montand va tenir diverses amants àmpliament publicitades, principalment Marilyn Monroe, amb qui va realitzar una de les seves últimes pel·lícules, Let's Make Love.
Durant la seva carrera, Montand va actuar a nombroses pel·lícules estatunidenques, així com a Broadway. Va ser nominat per a un Premi César al millor actor el 1980 per I... comme Icare i novament el 1984 per Garçon!
El 1986, amb 65 anys, va fer una de les seves actuacions més memorables com l'oncle, a Jean de Florette, protagonitzada per Gérard Depardieu, i Manon des sources, coprotagonitzada per Emmanuelle Béart. La pel·lícula va ser un èxit mundial de crítica i va incrementar la seva fama als Estats Units, on va actuar en el programa televisiu Late Night amb David Letterman.[4]
Vida personal
L'únic fill de Montand, anomenat Valentín, nascut el 1988, va ser amb la seva ajudant Carole Amiel. En una demanda de paternitat que es va produir a França, una altra dona va acusar Montand de ser el pare de la seva filla i va anar als jutjats per obtenir una mostra de l'ADN d'ell. Montand s'hi va negar, però la dona va persistir en la seva tenacitat fins a la mort de l'actor. En un arbitratge judicial posterior, la dona va guanyar el dret que Montand fos exhumat i prengués una mostra al cadàver.[5] Després del procés, l'anàlisi va demostrar que ell no era el pare de la nena.[6]
En els seus últims anys, va viure a St. Paul de Vence, la Provença, fins a la seva mort. Va ser enterrat al cementiri Père Lachaise de París. El 9 de novembre de 1991, Yves Montand va morir a Senlis (al nord de París, França), víctima d'un infart,[7] durant el rodatge de la pel·lícula IP5 (L'île aux pachydermes), de Jean-Jacques Beineix.[8]
Cançons
À bicylette, À Paris, Amour, mon cher amour, Bal, petit bal, Barbara, C'est si bon, Dans les plaines du Far West, Douce folie, En sortant de l'école, Est-ce ainsi que les hommes vivent?, J'aime t'embrasser, Je suis venu à pied, La fille du boulanger, L'assassin du dimanche, La Vie en rose, Les feuilles mortes, Le temps de cerises, Les chants des partisans, Les enfants qui s'aiment, Les grands boulevars, Ma Gigolette, Mathilda, Paris-canaille, Sous le ciel de Paris, Un gamin de Paris.
Discografia
Tomba de Simone Signoret i d'Yves Montand al Cementiri de Père Lachaise de París
.jpg)
.jpg)
