Grup d'Exèrcits de la Regió Central

Grup d'Exèrcits de la Regió Central

Tipus	Grup d'exèrcits
Data de lleva	22 de març de 1938
Dissolució	28 de març de 1939
País	Segona República Espanyola
Branca	Exèrcit Popular de la República
Comandants
Oficials destacats	José Miaja Menant
Guerres i batalles
Guerra Civil espanyola

El Grup d'Exèrcits de la Regió Central (GERC) va ser una formació militar de l'Exèrcit Popular de la República que va existir durant l'última etapa de la Guerra Civil Espanyola. Va estar al comandament del general José Miaja Menant.

Historial

Va ser creat el 16 d'abril de 1938 per una directiva de l'Estat Major republicà, que va reorganitzar a les forces republicanes després dels desastres militars durant la retirada d'Aragó i la divisió de la zona republicana en dues. Originalment havia estat denominat com a «Agrupació d'Exèrcits de la Zona Centre-Sud», per a després prendre el seu nom definitiu.[1] En el moment de la seva creació, estava compost per cinc exèrcits de camp (Andalusia, Extremadura, Centre, Llevant i Maniobra), 16 Cossos d'Exèrcit, 49 divisions i 138 brigades mixtes.[2] També disposava d'una brigada encarregada de la defensa de costes, de dues brigades antiaèries de la Defensa Contra Aeronaus (DCA),[3] així com unitats de tancs, enginyers, transports, fortificacions, etc.

Al desembre de 1938 estava prevista la seva intervenció dins de l'anomenat pla «P», una important ofensiva a Extremadura que es veuria acompanyada d'un desembarcament després de les línies enemigues a Motril i de diversos atacs diversius a Andalusia i el Front de Madrid. L'oposició del General Miaja i d'altres militars republicans va fer que el pla no es dugués a terme, i només es desenvoluparà una ofensiva de menor importància que va acabar fracassant poc després de començar.[4]

Després de la caiguda de Catalunya, el 2 de març de 1939 el president Juan Negrín va disposar la reorganització de les forces republicanes en la zona centro i va decretar la dissolució del GERC, així com una reorganització de comandaments.[5] No obstant això, el Cop de Casado que va esclatar uns dies després impediria la consecució d'aquestes mesures.

Comandaments

Comandant en cap

• general de divisió José Miaja Menant;[6]

Cap d'Estat Major

• coronel Manuel Matallana Gómez;[7]
• 2n Cap d'Estat Major: coronel d'infanteria Félix Muedra Miñón;
• 1a Secció: tinent coronel d'Estat Major Francisco Domínguez Otero;[8]
• 2a Secció: tinent coronel d'Estat Major Antonio Garijo Hernández;
• 3a Secció: tinent coronel d'Infanteria Eduardo Sáenz de Aranaz;

Comissari

• Jesús Hernández Tomás, del PCE;[9]

Comandant general d'Artilleria

• tinent coronel d'artilleria Fernando Casado Veiga;[10]

Comandant general d'Enginyers

• coronel d'Enginyers Tomás Ardid Rey;[11]

Ordre de batalla

Abril-maig de 1938

Cos d'Exèrcit dependent	Divisions integrades[12]	Sector
Exèrcit del Centre
I Cos d'Exèrcit	1a, 2a i 69a	Guadarrama - Somosierra
II Cos d'Exèrcit	4a, 7a i 65a	Las Rozas - Usera - Carabanchel
III Cos d'Exèrcit	9a, 15a i 18a	Jarama-Aranjuez
IV Cos d'Exèrcit	12a, 17a i 33a	Guadalajara - Montes Universales
VI Cos d'Exèrcit	5a, 10a i 8a	Tajo - Jarama
XIV Cos d'Exèrcit (Guerriller)[13]	-	Rereguarda
Exèrcit d'Extremadura
VII Cos d'Exèrcit	36a, 37a i 29a	Algodor - Zújar
VIII Cos d'Exèrcit	67a, 38a i 63a	Zújar - Guadalmellato
Exèrcit d'Andalusia
IX Cos d'Exèrcit	20a, 21a i 54a	Còrdova - Jaén
XXIII Cos d'Exèrcit	23a i 71a	Granada - Almeria
Exèrcit de Llevant
XIII Cos d'Exèrcit	25a, 28a i 39a	Montes Universals - Albarrasí
XIX Cos d'Exèrcit	40a, 64a i 66a	Terol
Exèrcit de Maniobra
XXI Cos d'Exèrcit	70a, 22a i 6a	Llevant
XXII Cos d'Exèrcit	19a i 41a i 47a	Llevant
Reserves del GERC
XVI Cos d'Exèrcit	13a, 14a i 48a	—
XVII Cos d'Exèrcit	51a 52a i 53a	—
XX Cos d'Exèrcit	49a, 50a i 68a	—

Vegeu també

• Exèrcit Popular de la República
• Grup d'Exèrcits de la Regió Oriental

Referències

1. VV.AA., 1990, p. 588.
2. VV.AA., 1990, p. 598.
3. de Leito Aparici, 2000, p. 89.
4. Thomas, 1976, p. 932-935.
5. Bahamonde Magro i et al, 2000, p. 341.
6. Martínez Bande, 1981, p. 165-166.
7. Suero Roca, 1981, p. 166-167.
8. Suero Roca, 1981, p. 167, 251.
9. Alpert, 2013, p. 337.
10. Martínez Bande, 1981, p. 166.
11. Engel, 1999, p. 173.
12. Engel, 1999, p. 253.
13. Alpert, 1989, p. 391.

Bibliografia

• Alpert, Michael. El Ejército Republicano en la Guerra Civil. Madrid: Siglo XXI de España, 1989. ISBN 84-3230-682-7. 
• Alpert, Michael. The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936–1939. Cambridge University Press, 2013. 
• Bahamonde Magro, Javier. Así terminó la guerra de España. Madrid: Marcial Pons, 2000. ISBN 9788495379092. 
• de Leito Aparici, J.V.. Defensa antiaérea republicana (1936-1939). Artillería y refugios. J.V. de Leito Aparici, 2000. 
• Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid: Almena, 1999. ISBN 84-922644-7-0. 
• Martínez Bande, José Manuel. La batalla de Pozoblanco y el cierre de la bolsa de Mérida. Madrid: San Martín, 1981. 
• Salas Larrazábal, Ramón. Historia del Ejército Popular de la República. La Esfera de los Libros, 2006. ISBN 84-9734-465-0. 
• Suero Roca, M.ª Teresa. Militares republicanos de la Guerra de España. Barcelona: Ediciones Península, 1981. ISBN 84-297-1706-4. 
• Thomas, Hugh. Historia de la Guerra Civil Española. Barcelona: Círculo de Lectores, 1976. ISBN 84-226-0874-X. 
• VV.AA.. Historia general de España y América XVII. La segunda república y la guerra civil. Madrid: Ediciones Rialp, 1990. 
• Zaragoza, Cristóbal. Ejército Popular y Militares de la República, 1936-1939. Barcelona: Ed. Planeta, 1983.