49a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

49a Divisió

Tipus	unitat militar
Data de lleva	maig de 1937
Dissolució	març de 1939
País	Segona República Espanyola
Branca	Exèrcit Popular de la República
Comandants
Oficials destacats	Francisco Jiménez Durán

La 49a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes. Va estar desplegada en el front de Llevant.

Historial

Durant 1937 ja havia existit al front Nord una divisió que va emprar aquesta numeració, successora de la «2a Divisió basca».[n. 1]

El 30 d'abril de 1938 la divisió va ser recreada en el si del XX Cos d'Exèrcit.[1] Seria enviada al capdavant de Llevant per a donar suport a les forces republicanes allí desplegades contra l'ofensiva franquista que tractava de conquistar València. Agruparia en el seu si a les brigades mixtes 75a, 128a i 221a,[7] sota el comandament del major de milícies Francisco Jiménez Durán. Va romandre al front de Llevant fins al final de la contesa, sense participar en operacions militars de rellevància.

Comandaments

Comandant

• major de milícies Francisco Jiménez Durán;[8]

Comissaris

• Máximo Tomás Huete Langa, del PCE;[9]

Ordre de batalla

Data	Cos d'Exèrcit adscrit	Brigades Mixtes integrades	Front de batalla
Agost de 1937	XIV Cos d'Exèrcit	159a, 162a i 165a	Santander
30 d'abril de 1938	XX Cos d'Exèrcit	183a, 184a i 185a	Reserva general
30 de maig de 1938	XX Cos d'Exèrcit	57a i 128a	Llevant
Agost de 1938	XX Cos d'Exèrcit	75a, 128a i 221a	Llevant

Notes

1. La divisió va estar manada originalment pel coronel Joaquín Vidal Munárriz, amb José Elorriaga Echevarría com a comissari polític.[1] Amb posterioritat se succeirien en el comandament de la divisió el major de milícies Manuel Cristóbal Errandonea,[2] el comandant de milícies Nino Nanetti[3] i el major de milícies Víctor de Frutos Boudevin.[4][5] Quan va començar la batalla de Santander algunes unitats de la 49a Divisió es van retirar les seves posicions sense lluitar, deixant abandonades a altres unitats de l'Exèrcit republicà.[6] Els batallons que obeïen les consignes del PNB es van dirigir a Santoña, d'acord amb el que s'estipula en l'anomenat «Pacte de Santoña».

Referències

1. Engel, 1999, p. 221.
2. Aguirre, 1981, p. 60.
3. Jiménez de Aberasturi, 2003, p. 238.
4. Aguirre, 1981, p. 58.
5. Martínez Bande, 1972, p. 31.
6. Martínez Bande, 1972, p. 80, 87.
7. Martínez Bande, 1977, p. 286.
8. Martínez Bande, 1981, p. 303.
9. Álvarez, 1989, p. 188.

Bibliografia

• Aguirre, J.M.. Historia general de la guerra civil en Euskadi. El ejército vasco (I). L. Haranburu, 1981. 
• Álvarez, Santiago. Los comisarios políticos en el Ejército Popular de la República. Ediciós do Castro, 1989. 
• Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid, Almena, 1999. 84-922644-7-0. 
• Jiménez de Aberasturi Corta, Luis María. Crónica de la guerra en el norte (1936-1937). Txertoa, 2003. 
• Martínez Bande, José Manuel. El final del frente norte. Madrid: Ed. San Martín, 1972. 
• Martínez Bande, José Manuel. La ofensiva sobre Valencia. Madrid: San Martín, 1977. 84-7140-142-8. 
• Martínez Bande, José Manuel. La batalla de Pozoblanco y el cierre de la bolsa de Mérida. Madrid: Editorial San Martín, 1981.