Víctor de Frutos Boudevin

Víctor de Frutos Boudevin

Biografia
Naixement	valor desconegut
Mort	1968 Montevideo (Uruguai)
Activitat
Ocupació	xofer, soldat
Partit	Partit Comunista d'Espanya (1933–)
Carrera militar
Lleialtat	Segona República Espanyola
Branca militar	Exèrcit Popular de la República
Conflicte	Guerra Civil espanyola

Víctor de Frutos Boudevin (m. 1968) va ser un militar hispano-argentí.

Biografia

Nascut a l'Argentina,[n. 1] de pares espanyols, es traslladaria a Espanya al costat de la seva família quan comptava amb 8 anys.[2]

Després de l'esclat de la Guerra civil es va unir a les milícies republicanes, posant-se al capdavant del batalló «Primer de Maig» —que s'havia organitzat a Carabanchel. Va arribar a manar la 4a Brigada Mixta, en el front del Centre, durant algun temps. Seria enviat al front del nord, on va manar la 6a Brigada basca[3] i, posteriorment, la 2a Divisió[4][5] del Cos d'Exèrcit d'Euzkadi. Va resultar ferit durant els combats en el sector d'Ampuero, per la qual cosa va haver de ser evacuat i substituït. Amb posterioritat va tornar a la zona centro-sud, on va ostentar el comandament de la 10a Divisió,[6][7] intervenint en diverses operacions a Extremadura. Al març de 1939 forces de la 10a Divisió de Frutos van prendre part en l'aixafament de la revolta de la Base naval de Cartagena,[8] poques setmanes abans del final de la guerra.

D'ideologia comunista,[9] al final de la contesa va sortir d'Espanya[n. 2] i es va exiliar en la Unió Soviètica. Allí va assistir a una escola de formació política,[11] al costat d'altres exiliats comunistes espanyols com Pelegrín Pérez o Josep Fusimaña Fábregas. Va arribar a participar en la Segona Guerra Mundial, manant un batalló de ex-combatents espanyols.

Posteriorment es traslladaria a Sud-amèrica, instal·lant-se a Buenos Aires. Va morir a Montevideo en 1968.

Obres

• —— (1967). Los que no perdieron la guerra. España 1936-39. Oberón: Buenos Aires.[12][13]

Notes

1. Va néixer en la localitat argentina de Rosario de Santa Fe.[1]
2. Frutos hauria sortit d'Espanya en companyia de diversos militars i polítics comunistes, com Artemio Precioso o Joaquín Rodríguez López.[10]

Referències

1. Baumann, 1997, p. 53.
2. Romero, 1976, p. 434.
3. Aguirre, 1981, p. 60.
4. Martínez Bande, 1972, p. 31.
5. Aguirre, 1981, p. 58.
6. Alpert, 2013, p. 31.
7. Martínez Bande, 1981, p. 303.
8. Martínez Bande, 1985, p. 195.
9. Bahamonde Magro i Cervera Gil, 1999, p. 429.
10. Romero, 1976, p. 413.
11. Ruiz Ayúcar, 1976, p. 55.
12. Baumann, 1997, p. 311.
13. Talón, 1988, p. 595.

Bibliografia

• Aguirre, J.M.. Historia general de la guerra civil en Euskadi. El ejercito vasco (I). L. Haranburu, 1981. 
• Alpert, Michael. The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936-1939. Cambridge University Press, 2013. 
• Bahamonde Magro, Ángel; Cervera Gil, Javier. Así terminó la Guerra de España. Madrid: Marcial Pons, 1999. 
• Baumann, Gerold Gino F. Los voluntarios latinoamericanos en la Guerra Civil Española. Editorial Guayacán, 1997. 
• Martínez Bande, José Manuel. El final del frente norte. Madrid: Ed. San Martín, 1972. 
• Martínez Bande, José Manuel. La batalla de Pozoblanco y el cierre de la bolsa de Mérida. Madrid: Editorial San Martín, 1981. 
• Martínez Bande, José Manuel. El final de la Guerra Civil. Madrid: San Martín, 1985. 84-7140-232-7. 
• Romero, Luis. El Final de la guerra. Barcelona: Ed. Ariel, 1976. 
• Ruiz Ayúcar, Ángel. El partido comunista: treinta y siete años de clandestinidad. Madrid: San Martín, 1976. 
• Talón, Vicente. Memoria de la guerra de Euzkadi de 1936, 1988.