XI Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà)

XI Cos d'Exèrcit

Tipus	unitat militar
Data de lleva	juny de 1937
Dissolució	març de 1939
País	Segona República Espanyola
Branca	Exèrcit Popular de la República
Quarter general	Sariñena
Comandants
Oficials destacats	Antonio Gil Otero Bartomeu Muntané i Cirici

L'XI Cos d'Exèrcit va ser una formació militar pertanyent a l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola. Durant la contesa va estar desplegat en els fronts d'Aragó, Segre i Catalunya.

Historial

La unitat va ser creada al juny de 1937, en el si de l'Exèrcit de l'Est. Va quedar compost per les divisions 26a, 27a i 32a,[1] amb caserna general a Sariñena.[2] Cobria la línia del front que anava des del sud d'Osca —en unió amb el X Cos d'Exèrcit— fins al riu Ebre —on, al seu torn, s'unia amb el XII Cos d'Exèrcit. Durant els següents mesos algunes de les seves forces van intervenir en les ofensives de Saragossa i Belchite, les quals, no obstant això, no van donar els fruits esperats.

En la primavera de 1938, durant la campanya d'Aragó, les forces de l'XI Cos d'Exèrcit no van ser capaces de fer front a la pressió de les unitats franquistes. Per a començaments d'abril les restes del cos d'exèrcit havia establert les seves posicions al llarg de la línia defensiva del riu Segre. Durant els següents mesos no va prendre part en operacions militars de rellevància, reorganitzant les seves malparades forces després de la retirada a Aragó. Després del començament de la campanya de Catalunya va mantenir la resistència en les seves posicions defensiva, aconseguint algunes unitats oferir una forta oposició —com va ser el cas de la 26a Divisió.[3] Malgrat això, la pressió enemiga no va remetre i al començament de 1939 l'XI Cos d'Exèrcit es va veure obligat a retirar-se cap a la frontera francesa al costat de la resta de l'Exèrcit de l'Est.

Comandaments

Comandants

• tinent coronel d'infanteria Alfonso Reyes González-Cárdenas;[n. 1]
• comandant d'infanteria Antonio Gil Otero;[5][6]
• comandant d'infanteria Bartomeu Muntané i Cirici;[7]
• tinent coronel de Carabiners Francisco Galán Rodríguez;[8]
• tinent coronel d'infanteria Manuel Márquez Sánchez de Movellán;

Comissaris

• Juan Manuel Molina, de la CNT;[9]
• Julián Muñoz Lizcano, del PSOE;[10][11]

Caps d'Estat Major

• comandant d'Estat Major Ricardo Clavería Iglesias;
• coronel d'infanteria Mariano Fernández Berbiela;[7]
• major de milícies Antonio Muñoz Lizcano;

Ordre de Batalla

Data	Exèrcit adscrit	Divisions integrades	Front de batalla
Juny de 1937	Exèrcit de l'Est	26a, 27a i 32a	Aragó
Octubre de 1937	Exèrcit de l'Est	26a, 32a, 44a i 45a	Aragó
Desembre de 1937	Exèrcit de l'Est	26a i 32a	Aragó
19 d'abril de 1938	Exèrcit de l'Est	26a, 30a i 32a	Segre
3 de setembre de 1938	Exèrcit de l'Est	26a i 34a	Segre
Desembre de 1938	Exèrcit de l'Est	26a, 32a i 30a	Segre
2 de gener de 1939	Exèrcit de l'Est	30a i 31a	Segre

Notes

1. Amb anterioritat Alfonso Reyes havia exercit com a cap de l'aviació republicana en el front d'Aragó.[4]

Referències

1. Maldonado, 2007, p. 171.
2. Martínez Bande, 1973, p. 87.
3. Martínez Bande, 1979, p. 62.
4. Thomas, 1976, p. 711.
5. Engel, 1999, p. 173.
6. Maldonado, 2007, p. 240.
7. Martínez Bande, 1975, p. 84.
8. Martínez Bande, 1975, p. 133.
9. Álvarez, 1989, p. 179.
10. Álvarez, 1989, p. 187.
11. Martínez Bande, 1979, p. 30.

Bibliografia

• Álvarez, Santiago. Los comisarios políticos en el Ejército Popular de la República. Ediciós do Castro, 1989. 
• Alpert, Michael. The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936-1939. Cambridge University Press, 2013. 
• Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid: Almena, 1999. 84-922644-7-0. 
• Maldonado, José María. El frente de Aragón. La Guerra Civil en Aragón (1936-1938). Mira Ediciones, 2007. ISBN 978-84-8465-237-3. 
• Martínez Bande, José Manuel. La Gran ofensiva sobre Zaragoza. Madrid: Editorial San Martín, 1973. 
• Martínez Bande, José Manuel. La llegada al mar. Madrid: San Martín, 1975. 84-7140-115-0. 
• Martínez Bande, José Manuel. La Campaña de Cataluña. Madrid: San Martín, 1979. 
• Thomas, Hugh. Historia de la Guerra Civil Española. Barcelona: Círculo de Lectores, 1976. ISBN 84-226-0874-X.