XII Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà)

XII Cos d'Exèrcit

Tipus	Cos d'exèrcit
Data de lleva	6 de juny de 1937
Dissolució	març de 1939
País	Segona República Espanyola
Branca	Exèrcit Popular de la República
Quarter general	Alcorisa
Comandants
Oficials destacats	Francisco Galán Rodríguez Etelvino Vega Martínez Claudio Martín Barco
Guerres i batalles
Guerra Civil espanyola

El XII Cos d'Exèrcit va ser una formació militar pertanyent a l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola. Format per unitats de veterans, el llarg de la contesa va arribar a intervenir una destacada intervenció en algunes de les principals batalles de la guerra, com Aragó o l'Ebre.

Historial

La formació va ser creada al juny de 1937, en el si de l'Exèrcit de l'Est.[1] A la fi d'agost algunes de les seves unitats van intervenir en l'ofensiva de Saragossa, distingint-se la 25a Divisió en la batalla de Belchite.[n. 1]

Al març de 1938, al començament de l'ofensiva franquista, el XII Cos d'Exèrcit tenia establert la seva caserna general a Alcorisa i agrupava en les seves files a les divisions 24a, 30a i 44a; cobria el front que anava des del riu Ebre fins a Vivel del Río.[4] Durant la retirada d'Aragó la formació va quedar va sofrir importants pèrdues i va quedar desfeta. Després del tall de la zona republicana en dues va quedar aïllat a Catalunya. Després de ser breument dissolt, el XII Cos seria reconstruït[n. 2] i assignat a l'Exèrcit de l'Ebre,[6] agrupant en el seu si a les divisions 16a, 44a i 56a. El major de milícies Etelvino Vega Martínez va ser designat nou comandant del XII Cos d'Exèrcit.[7][8]

Les divisions 16a i 44a van arribar a participar en els combats de l'Ebre, donant suport a les forces dels cossos d'exèrcit V i XV. La 56a Divisió va romandre al front del Segre, on va intervenir en els atacs contra Vilanova de la Barca i Seròs.[9]

Al començament de la campanya de Catalunya el XII Cos d'Exèrcit cobria la línia del Segre.[10] Tanmateix les seves unitats van tenir un mal acompliment enfront de l'ofensiva franquista; la 56a Divisió pràcticament va quedar desbandada, mentre que la 16a Divisió es va veure impotent per a poder oferir una defensa organitzada.[11] Com a conseqüència, Etelvino Vega va ser fulminantment destituït al començament de gener de 1939, i substituït pel tinent coronel Francisco Galán Rodríguez.[12] El XII Cos d'Exèrcit, tanmateix, va ser incapaç de poder resistir la pressió enemiga i va emprendre la retirada cap a la frontera francesa.

Comandaments

Comandants

• coronel de cavalleria Pedro Sánchez Plaza;[13]
• tinent coronel Claudio Martín Barco;[14]
• major de milícies Etelvino Vega Martínez;
• tinent coronel Francisco Galán Rodríguez;

Comissaris

• Joan Moles i Martínez, d'ERC;
• Virgilio Llanos Manteca, del PSUC;[15]
• Saturnino Pérez Martínez, de la CNT;[16]

Cap de l'Estat Major

• tinent coronel Luis Fernández Ortigosa;[17]
• comandant Anastasio Santiago Rojo;
• major de milícies Pedro Ferrando Laura;
• major de milícies Ángel Calvo Herrera;[16]

Ordre de batalla

Data	Exèrcit adscrit	Divisions integrades	Front de batalla
Juny-Juliol de 1937	Exèrcit de l'Est	25a, 30a i 44a	Aragó
Octubre de 1937	Exèrcit de l'Est	25a i 30a	Aragó
Desembre de 1937	Exèrcit de l'Est	24a, 30a i 44a	Aragó
Abril de 1938	Agrupació Autònoma de l'Ebre	16a, 44a i «Bellvís»	Segre-Ebre
Juliol de 1938	Exèrcit de l'Ebre	16a, 44a i 56a	Segre-Ebre

Notes

1. Hi ha dubtes sobre si va ser el comandant del XII Cos d'Exèrcit, el coronel Sánchez Plaza, l'oficial al comandament de la conquesta de Belchite —el sector de la qual es trobava dins de l'àrea assignada al XII Cos d'Exèrcit.[2][3] Altres fonts assenyalen que el comandament hauria correspost al general «Walter», comandant de la 35a Divisió.[3]
2. Al març-abril de 1938 es va crear en la zona del Segre un Cos d'Exèrcit «B» —format per la 16a Divisió—, que va quedar al comandament del tinent coronel de carabiners Claudio Martín Barco; aquesta formació posteriorment adoptaria la numeració definitiva de «XII», rebent més divisions de reforç.[5]

Referències

1. Maldonado, 2007, p. 171.
2. Michonneau, 2017, p. 31.
3. Maldonado, 2007, p. 215.
4. Maldonado, 2007, p. 322.
5. Martínez Bande, 1975, p. 111, 134.
6. Thomas, 1976, p. 896.
7. Zaragoza, 1983, p. 184.
8. Beevor, 2005, p. 527.
9. Engel, 1999, p. 194.
10. Martínez Reverte, 2006, p. 32-33.
11. Martínez Reverte, 2006, p. 52-53.
12. Martínez Bande, 1979, p. 98.
13. Maldonado, 2007, p. 241.
14. Martínez Bande, 1975, p. 134.
15. Alpert, 1989, p. 376.
16. Cabrera Castillo, 2002, p. 51.
17. Martínez Bande, 1975, p. 36.

Bibliografia

• Alpert, Michael. El Ejército Republicano en la Guerra Civil. Madrid: Siglo XXI de España. ISBN 84-3230-682-7. 
• Beevor, Antony. La Guerra civil española. Editorial Crítica, 2005. 
• Cabrera Castillo, Francisco. Del Ebro a Gandesa. La batalla del Ebro, julio-noviembre 1938. Almena, 2002. 
• Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid: Almena, 1999. 84-922644-7-0. 
• Maldonado, José M.ª. El frente de Aragón. La Guerra Civil en Aragón (1936–1938). Mira Editores, 2007. ISBN 978-84-8465-237-3. 
• Martínez Bande, José Manuel. La llegada al mar. Madrid: Editorial San Martín, 1975. 
• Martínez Bande, José Manuel. La Batalla del Ebro. Madrid: Ed. San Martín, 1978. 
• Martínez Bande, José Manuel. La Campaña de Cataluña. Madrid: Ed. San Martín, 1979. 
• Martínez Reverte, Jorge. La caída de Cataluña. Barcelona: Crítica, 2006. 
• Michonneau, Stéphane. Fue ayer: Belchite. Un pueblo frente a la cuestión del pasado. Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2017. 
• Salas Larrazábal, Ramón. Historia del Ejército Popular de la República. La Esfera de los Libros, 2006. ISBN 84-9734-465-0. 
• Thomas, Hugh. Historia de la Guerra Civil Española. Barcelona: Círculo de Lectores, 1976. ISBN 84-226-0874-X. 
• Zaragoza, Cristóbal. Ejército Popular y Militares de la República, 1936-1939. Barcelona: Ed. Planeta, 1983.