Província de Guadalajara
Guadalajara[1] (en castellà, Guadalajara) és una província espanyola de Castella-la Manxa, amb capital a la ciutat homònima. Limita amb la província de Conca pel sud, amb la Comunitat de Madrid per l'oest, amb Castella i Lleó pel nord, i amb l'Aragó pel nord-est. La seva població és de 261 995 habitants,[2] (INE 2020) amb una densitat de 21,53 hab / km²; 1 33,31% d'ells viuen a la capital. Hi ha 288 municipis en la província, dels quals 224, 1 77,78%, tenen menys de 200 habitants.[3] La localitat més important després de la capital és Azuqueca de Henares, un destacat centre industrial de la província amb una població de aproximadament 35.000 habitants. Altres poblacions com Sigüenza o Molina de Aragón són importants centres econòmics de la comarca a la qual pertanyen. Té el seu origen en la Diputació Provincial de Guadalajara amb Molina, la primera diputació provincial creada d'acord amb la Constitució de 1812, constituïda el 1813 a Anguita, dins el palauet que actualment és l'ajuntament.[4] Descripció físicaLa província de Guadalajara es troba compresa gairebé totalment a la conca del riu Tajo, exceptuant una petita zona a nord-est que aboca les seves aigües a la conca de l'Ebre. Té per veïns a nord a les províncies de Segòvia, Sòria i Saragossa, a l'est aquesta última i la de Terol, a sud la de Conca, i la de Madrid per l'oest.[5] El seu perímetre pot considerar-se el seu començament al port de Somosierra (localitat pertanyent a la província de Madrid), i adoptant la divisòria de les conques dels rius Jarama i Duero i la de les serres d'Ayllón i serra de Pela, marxa deixant el sud a Madrigal i Paredes de Sigüenza, i a nord a Alpanseque (pertanyent a Sòria, tot i que antany va ser part de Guadalajara); continua després al nord d'Olmedillas, i del naixement del riu Henares, segueix per la serra Ministra, i des d'ella s'encamina pel sud d'Esteras i Benamira, Arbujuelo, Chaorna i Judes, fins a arribar a la ratlla d'Aragó davant Sisamón. Part des d'aquí el límit est per la línia que antigament dividia Aragó del Senyoria de Molina, fins a aconseguir la Serra d'Albarrasí en el paratge intermedi al naixement dels rius Tajo, Xúquer, Cabriol i Túria. D'aquest punt arrenca el límit sud, i marxa per pa part dreta del Tajo fins a la confluència d'aquest amb l'Oceseca, on torça a l'esquerra i deixant al sud a Valsalobre, al nord el Recuenco, Castilforte i Salmerón, es dirigeix a la trobada del riu Guadiela i pel marge d'aquest segueix caminant fins davant de Buendía. Deixant aquesta localitat a la província de Conca, s'enfila el límit que traçant va al cim de la serra d'Altomira, toca a l'ermita d'aquest nom, i continua fins a una zona a nord del naixement del riu Calvache. S'inicia la línia que a l'oest limita la província, i prenent una direcció septentrional entre Leganiel i Illana travessa el Tajo, va entre Driebes i Brea de Tajo, i deixant a Mondéjar al sud-oest, passa el Tajuña entre Loranca de Tajuña i Pezuela de las Torres, segueix a l'oest de Pioz entre el Pozo de Guadalajara i Santorcaz, i tallant l'Henares pren a l'oest d'Azuqueca de Henares, a l'est de Camarma de Esteruelas i de Ribatejada, a l'oest d'El Casar i a l'est de Paracuellos de Jarama i Valdepiélagos. Després de travessar el Jarama entre Uceda i Torremocha de Jarama, pren la seva riba dreta la que el porta fins al lloc anomenat el Pontón de l'Oliva, prop d'on aquell riu s'uneix a Lozoya en el començament del canal que de Torrelaguna enriqueix a Madrid amb les seves aigües.[5] Referències
Bibliografia
Vegeu tambéEnllaços externs |
Portal di Ensiklopedia Dunia