Esquema del sistema de govern borbònic basat en tres institucions polítiques: La nova Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el Capità general que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia.
Pel Reial Decret del 22 de març de 1893 Espanya es va dividir en set regions militars, i l'antiga Capitania general de València fou integrada en la nova III Regió Militar, que aplegava el País Valencià, l'actual regió de Múrcia i les províncies d'Albacete i Conca.[3] Aquesta divisió es va mantenir després de la divisió militar de 1939. En la nova divisió de 1986 va formar la nova Regió Militar Llevant que agrupava el País Valencià, Múrcia i Albacete.[4]
Amb la nova reestructuració de regions militars de 1997 el territori de l'antiga III Regió Militar va formar part Regió Militar Centre, amb comandament i caserna general a Madrid, i que comprèn també les comunitats autònomes de Castella-La Manxa, Madrid i Extremadura.[5] Alhora, València fou designada seu de la Força de Maniobra de l'Exèrcit de Terra, que el 2004 es transformà en Caserna General Terrestre d'Alta Disponibilitat (CGTAD).
