Josep Grases Saguí

Aquest article tracta sobre el militar i polític Josep Grases. Si cerqueu l'arquitecte, vegeu «Josep Grases i Riera».

Josep Grases Saguí

Biografia
Naixement	1787 Reus (Baix Camp)
Mort	9 octubre 1854 (66/67 anys) València
Capità general de València
2 agost 1854 – 2 novembre 1854 ← Antonio María Blanco Castañola – Juan Villalonga y Escalada →
Diputat al Congrés dels Diputats
20 febrer 1822 – 27 setembre 1823 Circumscripció electoral: Principat de Catalunya
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, militar

Josep Grases Saguí (Reus, 1787 - València, 9 d'octubre de 1854) va ser un militar i polític català.[1]

Biografia

Era fill del militar reusenc Manuel Grases i Sabater i de la barcelonina Ramona Saguí i Terradellas, filla del comerciant Josep Francesc Saguí i Minguella i de Margarida Terradellas.[2][3] Com el seu pare, seguí la carrera militar, ingressant com a cadet el 1799 a l'Acadèmia d'Artilleria de Segòvia, on el 1804 ja era sotstinent. Participà en la Guerra del Francès, on a finals de 1810 va obtenir la graduació de capità.[1]

Quan va esclatar la revolució de 1820 es trobava a Cadis a les ordres del coronel Quiroga, que el va nomenar ajudant d'Estat Major. Va ascendir a coronel d'infanteria i va participar activament en l'aixecament de Riego. El 1820 i el 1821 formava part de l'Estat Major del Ministre de Guerra. El gener de 1821 va ser enviat a França a realitzar una Comissió del govern, i a Lieja per tal de comprar 20.000 fusells. Al llarg del Trienni Liberal va ocupar diversos càrrecs militars de responsabilitat, i al juny de 1823 va ser nomenat ajudant general de l'Estat Major de l'exèrcit de reserva, situat a la ciutat de San Fernando.[4]

Diputat a Corts a la segona legislatura del Trienni liberal (1822-1823),[5] s'arrenglerà amb els moderats i participà en les comissions del tribunal de Corts, en la de Belles Arts i en la de Guerra. Participà també en les discussions sobre l'ordenança de l'exèrcit i de la Milícia Nacional, i de pressupostos. Seguí les Corts fins a Cadis i allà dirigí, com a tinent coronel, la defensa del Trocadero, que va finalitzar amb la derrota de l'exèrcit liberal. Va ser condemnat a mort pels absolutistes, perquè va ser un dels diputats que va votar a favor de considerar Ferran VII amb «bogeria momentània». Va aconseguir exiliar-se a França i el 1830 va participar en l'intent d'invasió liberal de la península. Retornat a Espanya amb la mort de Ferran VII, va obtenir el grau de Brigadier el 1835 i ocupà diversos càrrecs de responsabilitat: cap militar de Lleida el 1834 i comandant general de Castelló el 1837-1838.[4]

Era un constitucional decidit i valent, poc parlador en públic però bon tertulià, i bon dibuixant.[6]

Referències

1. «José Grasses Sagui». Db-e. Real Academia de la Historia.
2. Rovira i Gómez, 1993, p. 118.
3. Borreguero García, Epifanio. «Catálogo del fondo de pensiones por viudedad o de toca de orfandad pertenenciente a la primera sección del Archivo General Militar de Segovia (primera parte)».
4. Arnabat, Ramon. Verds i Blancs:el trienni liberal a Reus i al baix camp (1820-1823). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2002, p. 76. ISBN 8493232416. 
5. «GRASES, JOSE». Congreso de los Diputados.
6. Condiciones y semblanzas de los Sres. Diputados a Cortes para los años de 1822 y 1823. Madrid: Imprenta del Zurriago, 1822, p. 25. 

Bibliografia

• Rovira i Gómez, Salvador-J. «Els reusencs Josep i Francesc Grases i Gralla i els seus descendents setcentistes». Quaderns d’història tarraconense, 12, 1993, pàg. 103-122.