Antonio López de Letona y Lamas

Antonio López de Letona y Lamas

Biografia
Naixement	20 juliol 1821 Sevilla (Espanya)
Mort	16 setembre 1884 (63 anys) Madrid
Senador al Senat espanyol
8 maig 1884 – 16 setembre 1884 Circumscripció electoral: Barcelona
Senador al Senat espanyol
1876 – 1878 Circumscripció electoral: Sòria
Capità general de València
29 setembre 1874 – 30 octubre 1874 ← José Santa Pau y Bayona – Ignacio María del Castillo y Gil de la Torre →
Capità general de les Illes Balears
22 juliol 1874 – 29 setembre 1874 ← Carlos Palanca Gutiérrez – Gregorio Villavicencio Rosales →
Capità general de Galícia
12 gener 1870 – febrer 1870 ← Cándido Pieltain y Jove-Huergo – José Sánchez Bregua →
Governador civil de la província de València
12 febrer 1863 – 18 març 1863
Diputat al Congrés dels Diputats
4 desembre 1858 – 1r octubre 1859 – Antonino Sánchez de Milla → Circumscripció electoral: Malagón
Activitat
Ocupació	militar, polític, escriptor
Premis
(1874)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc (1862)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica  Creu de l'Orde de Sant Hermenegild  Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III  Creu Llorejada de Sant Ferran

Antonio López de Letona y Lamas (Sevilla, 20 de juliol de 1821 - Madrid, 16 de setembre de 1884) fou un militar i polític espanyol, diputat, senador i capità general de València en el segle xix.

Biografia

Ingressà a l'Exèrcit espanyol en 1833 i va participar en la primera guerra carlina, ascendint a alferes en 1838. Participà en el pronunciament de 1841 i hagué d'exiliar-se a França. Fou indultat en 1843, ascendit a capità i destinat a Tarragona i Sagunt. Després de participar en la repressió de la revolució de 1848 fou ascendit a comandant i el 1852 a tinent coronel. Va donar suport la vicalvarada i fou elegit diputat a les Corts de 1858.[1] Deixà l'escó en 1859 quan fou ascendit a brigadier i nomenat governador de l'Havana. En 1860 fou comandant general del Departament Oriental, però en 1862 dimití per motius de salut. De febrer a març de 1863 fou governador civil de la província de València després ho fou de Granada (1863), La Corunya (1864) i Cadis (1865). De juny a desembre de 1865 fou subsecretari del Ministeri d'Ultramar.[2]

L'octubre de 1868 fou ascendit a mariscal de camp i fou nomenat subsecretari del Ministeri de Guerra. En gener de 1869 fou enviat novament a Cuba per tal de reprimir una insurrecció. L'abril de 1869 va fer el mateix a Màlaga. Durant 1870 fou capità general de Galícia i en 1871-1872 membre del Consell Superior de Guerra. Destituït per unes declaracions a favor del futur rei Alfons XIII d'Espanya, en proclamar-se la Primera República Espanyola va marxar a França. Va tornar durant el govern d'Emilio Castelar, qui el va nomenar director general de Cavalleria i cap de l'Estat Major durant la tercera guerra carlina. El juliol de 1874 fou nomenat capità general de les Illes Balears i en setembre de València. L'octubre fou nomenat capità general d'Aragó, d'on fou rellevat pocs dies després per mostrar-se partidari del retorn de la monarquia.[3]

Amb la restauració borbònica el 1875 fou nomenat novament director general de Cavalleria i gentilhome de cambra de Sa Majestat el Rei. En 1876 i 1878 fou escollit senador per la província de Sòria, i en 1884 per la província de Barcelona.[4] Quan va morir era president del Consejo de Redenciones y Enganches.

Referències

1. LOPEZ DE LETONA Y LAMAS, ANTONIO, Índex Històric del Congrés dels Diputats
2. LA ACADEMIA DE CABALLERÍA Y SUS DIRECTORES (20) ANTONIO LÓPEZ DE LETONA
3. Antonio López de Letona y Lamas, Real Academia de la Historia
4. LÓPEZ DE LETONA Y LAMAS, ANTONIO, al web del Senat

Bibliografia

•  PDF Pedro Ramírez Verdún Antonio López de Letona y Lamas, Teniente General A: Ejército: de tierra español, ISSN 1696-7178, Nº. 917 (Septiembre), 2017, págs. 112-112