Carlos Palanca y Cañas

Carlos Palanca y Cañas

Biografia
Naixement	4 febrer 1857
Mort	17 juny 1925 (68 anys) Madrid
Capità general de la V Regió Militar
28 juliol 1923 – 8 desembre 1923 ← José Olaguer-Feliú y Ramírez – Enrique Barreiro del Riego →
Capità general de la Quarta Regió Militar
5 juliol 1920 – 13 setembre 1921 ← Valerià Weyler i Nicolau – José Olaguer-Feliú y Ramírez →
Capità general de la III Regió Militar
1r febrer 1919 – 5 juliol 1920 ← Diego Muñoz-Cobo y Serrano – Miguel Primo de Rivera Orbaneja →
Capità general de Canàries
20 setembre 1918 – 1r febrer 1919 ← Cándido Hernández de Velasco – Francisco Rodríguez y Sánchez Espinosa →
Activitat
Ocupació	militar
Carrera militar
Rang militar	tinent general
Premis
(1895)  Creu de 1a classe de Maria Cristina (1879)  Creu del Mèrit Militar amb distintiu vermell  cavaller de l'Orde de Carles III  Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild  Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc

Carlos Palanca y Cañas (4 de febrer de 1857 - Madrid, 17 de juny de 1925)[1] fou un militar espanyol, combatent a Cuba i capità general de Catalunya i València.

Carrera militar

En 1869 ingressà a l'exèrcit com a cadet d'infanteria i estudià fins a 1870 a l'Acadèmia Militar de Puerto Rico. En 1870 tornà a la Península, però en 1871 fou destinat a Cuba, on va ascendir a alferes en 1871 i a tinent en 1872. En 1873 fou destinat a les illes Canàries i després a Burgos, on va combatre a la tercera guerra carlina. Després d'un curt destí a les Illes Balears, fou ascendit a capità. De 1874 a 1884 va ser destinat a la guàrdia civil de Cuba, on va lluitar contra els independentistes cubans. En 1878 fou ascendit a comandant i el 1879 fou condecorat amb la Creu del Mèrit Militar amb distintiu roig.[2]

Tornat a la Península, en 1886 fou destinat al Cos de Llancers del Rei i en febrer de 1887 als Dragons de Montesa, en 1888 fou ajudant del Capità general de Balears i el 1889 destinat novament a Cuba. En 1895 fou ascendit a tinent coronel i va rebre la medalla de l'Orde Militar de Maria Cristina per la seva lluita contra Máximo Gómez. En 1896 va ascendir a coronel, grau amb el que va combatre a la guerra hispano-estatunidenca i en la que va rebre dues medalles al mérit militar.

En 1899 fou destinat a Màlaga i a Vitòria. En 1905 fou destinat a la Direcció General de la Remunta i ascendit a general de brigada. En 1912 fou ascendit a general de divisió. El 1918-1919 fou Capità general de Canàries,[3] el 1919-1920 Capità general de València,[4] el 1920-1921 Capità general de Catalunya i el 1923 Capità general de la V Regió Militar (Saragossa).[5] Durant la seva estada al País Valencià va fer front a les vagues revolucionàries de 1919. Té un carrer dedicat a València des de 1924.[6]

Referències

1. Esquela al diari ABC, 17 de juny de 1925
2. En consideraci6n á los servicios y circunstancias del General de brigada D. Carlos Palanca y Cañas, Diario Oficial del Ministerio de Guerra, 4 d'abril de 1912
3. «Comandants generals de Canàries». Arxivat de l'original el 2018-05-06. [Consulta: 5 maig 2018].
4. Gaceta de Madrid, 7 de febrer de 1919
5. Reales decretos de guerra, ABC, 28 de juliol de 1923
6. Calle general Palanca