Segons la tradició, la diòcesi de Tortona es remunta a les primeres dècades del segle ii. Sant Marziano, que va morir màrtir el 120, és considerat l'evangelitzador de la regió i el primer bisbe de la diòcesi. No obstant això, el text més antic relatiu al sant, escrit entre els segles viii i ix, «no és en absolut des del títol de bisbe, i molt menys del primer bisbe de Tortona ...», el que significa que «quan es va fer la llegenda encara no s'havia format ni difós àmpliament l'opinió que S. Marziano havia estat el primer bisbe de Tortona».[1]
Molts dels primers bisbes atribuïts per la tradició a la seu de Tortona, van ser martiritzats i són venerats com a sants. Segons Lanzoni, es tracta «d'una llista episcopal molt sospitosa, segons sembla, redactada al segle xvi per portar els inicis de Tortona al segle i.»[2] La diòcesi està testificada històricament al segle iv amb el primer bisbe conegut de Tortona, Inocenzo, que va viure vers la meitat del segle iv; el seguí Esuperanzio, que va participar en el Concili d'Aquilea del 381. En el concili provincial de Milà del 451 van participar en el bisbe Quinzio (o Quinziano). Un bisbe no identificat de Tortona s'esmenta en una carta de Gregori el Gran al bisbe Costanzo de Milà del 599. Aquests són els únics bisbes històricament documentats en els sis primers segles del cristianisme. Originalment, la diòcesi va ser sufragània de l'arxidiòcesi de Milà.
Tortona sortí il·lesa de les invasions dels bàrbars; de fet l'augment del seu jurisdicció territorial, arribant fins al Po i el mar Lígur, i des del final del segle ix va començar a establir-se la supremacia civil dels bisbes del Tortona. El bisbe Giselprando fou canceller de Lotari i simultàniament abat de Bobbio; al bisbe Gereberto l'emperador Otó II va confirmar el 979 tots els béns propietat de la seva església i també la jurisdicció civil de Tortona. Aquest poder civil va durar de iure fins al 1784.
Segons els documents del primer sínode la diòcesi del 1595, celebrat pel bisbe Maffeo Gambara, resulta que la diòcesi es compon d'33 esglésies, 180 parròquies, 5 col·legiates, 99 canongies, 137 esglésies no parroquials, 125 confraries, 45 monestirs i convents de tots dos sexes i 20 hospitals. D'acord amb els documents del segon sínode diocesà, convocat pel bisbe Carlo Settala el 1673, la diòcesi s'organitza en vuit regions, en les quals es van distribuir en les parròquies.
A finals del segle xviii la diòcesi de Tortona tenia al voltant de 160.000 habitants; el territori es va dividir en 44 parròquies amb 9 col·legiates i 221 esglésies parroquials; les esglésies simples, esglésies rurals i oratoris ascendien a 530, els convents masculins eren 43, 16 de femenins, i al seminari diocesà vivien uns 70 clergues. Els clergues seculars superaven el miler, mentre que el clergat regular sumava prop de 400 membres, i als convents religioses hi havia uns 350.[3]
Sota la pressió del govern francès, l'1 de juny de 1803 la diòcesi va ser suprimida amb una butlla papal; el territori va ser annexat primer al d'Alexandria i després del 1805 a la de Casale Monferrato, i el bisbe es va veure obligat a renunciar.
La seu de Tortona es va restablir el 17 de juliol de 1817 amb la butlla Beati Petri del Papa Pius VII, amb el territori modificat respecte al passat: va perdre 22 parròquies en favor de les diòcesis d'Alexandria i d'Acqui, però va adquirir 67 de les diòcesis de Pavia i Piacenza. Amb aquesta butlla, la diòcesi es va convertir a part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Gènova.
Aquesta cronologia es correspon a la llista tradicional dels bisbes tortonesos, publicada per primera vegada per Ferdinando Ughelli a la seva Italia sacra; i després repetida, amb alguns afegits o correccions, per Giuseppe Antonio Bottazzi, Giuseppe Cappelletti i Pius Bonifacius Gams. Vengono publicà les dades cronològiques només pels bisbes certs i documentats històricament, amb eventuals notes explicatives preses de les obres de Savio i Lanzoni.
↑Dades estadístiques publicades a la pàgina web de la diòcesi.
↑El nom, de clar origen germànic, és «inverossímil al segle II» (Lanzoni, op. cit., p. 826), època en què Aribert va ser cronològicament situat per la tradició.
↑Segons Lanzoni (p. 826), aquest bisbe podria ser el mateix Terenziano de Todi, con probable confusió amb Derthona (o sigui Tortona) i Tudertum (Todi).
↑Per Savio, Innocenzo és probablement l'autènctic protobisbe de Tortona.
↑Segons Lanzoni (p. 826), Giovanni I, al costat del precedent Marcellino, podrien ser en realitat els dos preveres homònims celebrats a la vida de sant'Innocenzo i honorats a Tortona de culte públic.
↑Després d'Esuperanzio, Cappelletti i Gams (però no Ughelli) posen un bisbe anomenat Eustasio o Teodulo, obtenint el nom de la llista de signants de les actes del concili de Milà del 385, on, però, no s'atribueix a cada bisbe la seu de Tortona. Segons Lanzoni, cap d'aquests dos bisbes podria ser de Tortona, pel que fa a Teodulo (o Teodoro) va ser bisbe d'Octodurus, és a dir, de Sion ; mentre Eustasio va ser bisbe d'Aosta o de Bolonya.
↑Segons Ughelli, un bisbe anomenat Albonio o Saturnino hauria pres part a un concili del Papa Símmac el 499; restant ignorat Albonio (o Albino), de cert Saturnino era bisbe d'Erdonia a la Pulla, i no pas de Tortona.
↑Mencionat a una carta del papa Gregori el Gran al bisbe Costanzo de Milà, aquest bisbe anònim de Tortona és citat només per Lanzoni, i obviat per totes les altres fonts.
↑Dels bisbes que Ughelli atribueix al segle viii (d'Octavio a Roberto), només Giuseppe està històricament documentat, havent participat a un concili romà al 769. Aquesta dada certa fa inútil la cronologia tradicional, car acaba l'episcopat de Giuseppe el 765.
↑Aquest bisbe, si realment esistí, no es tenen dades certes; segons Savio (op. cit., p. 382), Giovanni fou bisbe després del 820 i abans del 862.
↑Després de Giovanni, Ughelli posa el bisbe Rofredo, que Bottazzi identifica amb Ermanfredo, qui subscribí el 842 un diploma de l'arquebisbe milanès Angilberto; al diploma encara no s'indica la seu on pertany Ermanfredo.
↑Ughelli parla de Glarardo, que Bottazzi corregeix in Gerardo; històricament un bisbe de nom Geroardo intervení a un placito que tingué lloc a Pavia el mes de març del 901 (Savio, op. cit., p. 383); aquest bisbe podria ser el mateix Gerebaldo, documentat per Ughelli i d'altres autors el 901.
↑Ughelli e Gams parlen de Benedetto, Savio i Cappelletti de Beato, mentre que Bottazzi distingeix en dos bisbes separats. Beato mori en una data imprecisada entre el 12 de maig de 929 i el 16 de setembre de 930.
↑Giselprando és el primer bisbe de Tortona del qui es té la data exacta de l'inici del seu episcopat.
↑Cappelletti i Gams insereixen un bisbe de nom Ottone, que hauria pres part a un concili milanès el 969; per Savio qui prengué part al concili va ser Giovanni V i no Ottone. Bottazzi en comptes insereix el bisbe Zenone, el nom del qual apareix a un diploma del 979, el qual l'emperador Otó II confirma a Gereberto els béns de l'Església de Tortona, ja concedits al predecessors Beato, Andrea i Zenone. Segons Savio es tracta «de un error dels copistes, que van escriure Zenone en comptes de Gezone, que és el nom abreujat de Giseprando» (p. 388). Aquest bisbe és ignorat per Ughelli.
↑Del diploma del 979, es fa evident que la seu de Tortona estava diu viduata rectore, o sigui que feia temps que estava sense pastor.
↑Ughelli ignora el bisbe Gereberto (o Guiberto), inserint al seu lloc el bisbe Eriberto (el 984), anotant però que an forte idem sit cum Giberto. Cappelletti i Gams parlen de dos bisbes distints, mentre que per Savio i Bottazzi Gereberto i Eriberto són la mateixa persona.
↑Aquest bisbe és ignorat per Ughelli, Cappelletti i Gams, i inclòs per Bottazzi i Savio, basant-se en un pergamí conservat a l'arxiu de la catedral de Tortona
↑Segons Ughelli, Agirio prengué part a la dieta di Roncaglia el 1004 conjuntament amb l'arquebisbe Ariberto de Milà. Encara el 1004 era arquebisbe de Milà Arnolfo i no Ariberto, electe el 1018. A un sínode romà del 1015 prengué part també el bisbe de Tortona, però no diu el nom; podria ser Agirio o potser el seu successor Pietro I.
↑Segons Ughelli, Pietro I va ser elegit el 1014 i va morir nel 1077; històricament està documentat només del 1022 al 1068.
↑Al sínode de Brixen havia d'apareixer el seu nom, Oddo s'inscriu com Otto terdonensis electus.
↑La successió i la cronologia dels bisbes des de Lambardo a Oberto està documentata per una acta notarial del 1183, publicada per Savio (op. cit., p. 393). Segons aquesta acta, Lambardo governà l'església tortonese durant 6 anys, Pietro II durant 24 anys, i Guglielmo durant 18 anys.
↑Pietro II està històricament documentat del 10 de març de 1114 a l'agost de 1127.
↑Guglielmo està històricament documentat del 12 de maig de 1140 al 12 de desembre de 1151.
↑Una butlla del Papa Luci III del 17 de maig de 1182 o 1183, parla del bisbe de Tortona, sene indicar el nom. Es tracta d'Oberto, la butlla és del 1182, perquè el 17 de maig de 1183 ja era bisbe el seu successor Ugo.
↑Bisbe present a la cronologia d'Ughelli, però amb la datació errada. Si Gandolfo fou bisbe de Tortona, ho va ser entre el març de 1193 i l'abril de 1196 (Savio, op. cit., pp. 397-398).
↑Ughelli, i amb ell Gams i Cappelletti, senyalen només un únic bisbe de nom Pietro. Bottazzi en canvi es refereix a dos bisbes homònims; Savia concorda amb Bottazzi, també és difícil establir el final de l'episcopat de Pietro Busetto i l'inici del de Pietro Tasso. Des del punt de vista documentari, el bisbe o els bisbes de nom Pietro estan citats el 8 d'agost de 1221 al 5 de juny de 1255. Després, no hi ha més bisbes de Tortona documentats fins al 12 de juliol de 1283.
↑Com informa Gams, Giacomo Calcinari va ser elegit ja al 1288, però no va ser confirmat pel PapaBonifaci VIII fins al 1295, després d'un llarg procés sobre l'elecció de Giacomo, elegit per una part del capítol, en disputa amb un altre candidat, Corrado di Beccaria.
I vescovi dell'Italia settentrionale nel basso medioevo, Cronotassi per le diocesi di Cremona, Pavia e Tortona nei secoli XIV e XV, a cura di Piero Majocchi e Mirella Montanari, Pavia 2002, pp. 103–139 (italià)
Caterina Antonioni, Diocesi di Tortona, Beni Culturali della Lombardia (italià)