Bil·lietita

Bil·lietita
Bil·lietita (taronja) amb becquerelita (groc)
Fórmula química	Ba(UO₂)₆O₄(OH)₆·8H₂O
Epònim	Valère Louis Billiet
Localitat tipus	mina Shinkolobwe, Shinkolobwe, Katanga, República Democràtica del Congo
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.GB.10
Nickel-Strunz 9a ed.	4.GB.10
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/F.12
Dana	5.7.1.3
Heys	7.16.15
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 12,072Å; b = 30,167Å; c = 7,1455Å;
Grup puntual	mm2 - piramidal
Color	groc a groc daurat, groc ambre, groc ataronjat
Macles	molt comunes en {110} i {111}, les últimes produeixen grups similars a l'aragonita
Exfoliació	perfecta en {001}, imperfecta en {110} i {010}
Tenacitat	fràgil
Lluïssor	adamantina
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	5,28 a 5,36 g/cm³ (mesurada); 5,3 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,725 a 1,730 nβ = 1,780 a 1,822 nγ = 1,790 a 1,829
Birefringència	δ = 0,065 a 0,099
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 36°
Dispersió òptica	r > v, molt forta
Impureses comunes	Ca, Si
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Bil
Referències	[1][2]

La bil·lietita és un mineral de la classe dels òxids. Va ser anomenada l'any 1947 per Johannes F. Vaes en honor del cristal·lògraf belga Valère Louis Billiet (1903 - 1944) de la Universitat de Gant, que va ser arrestat durant la Segona Guerra Mundial i executat per un soldat de les SS a bord del SS Ancona a la badia de Neustedt.[1]

Característiques

La bil·lietita és un òxid d'urani i bari hidratat de fórmula química Ba(UO₂)₆O₄(OH)₆·8H₂O. A part dels elements de la seva fórmula, pot contenir impureses de calci i silici. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en cristalls pseudohexagonalds, tabulars en {001} que poden ser allargats al llarg de [110], de fins a 5 mm.[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz la bil·lietita pertany a «04.GB - Uranils hidròxids, amb cations addicionals (K, Ca, Ba, Pb, etc.); principalment amb poliedres pentagonals UO₂(O,OH)₅» juntament amb els següents minerals: agrinierita, compreignacita, rameauita, becquerelita, protasita, richetita, bauranoïta, calciouranoïta, metacalciouranoïta, fourmarierita, wölsendorfita, masuyita, metavandendriesscheïta, vandendriesscheïta, vandenbrandeïta, sayrita, curita, iriginita, uranosferita i holfertita.

Formació i jaciments

La bil·lietita és un producte poc comú de l'alteració de l'uraninita; va ser descoberta a la mina Shinkolobwe, a Katanga (República Democràtica del Congo). També ha estat trobada al mont Painter (Austràlia del Sud, Austràlia), al districte de Nanfen (Liaoning, Xina), a diferents indrets de Katanga (República Democràtica del Congo), a diferents indrets de França, Alemanya i Itàlia, als dipòsits d'urani Macusani (Puno, Perú), a la mina Åsnebo (Dalsland, Suècia), a múltiples indrets de Valais (Suïssa) i a la mina Pick a Utah i Mauch Chunk a Pennsilvània (Estats Units). A Catalunya ha estat trobada a la mina Eureka, que està situada a la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà (Lleida).[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: uranofana, fourmarierita, metatorbernita, rutherfordina, becquerelita, studtita i soddyita.[3]

Referències

1. «Billietite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
2. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: September 2016». IMA-CNMNC. Arxivat de l'original el 28 d'octubre 2016. [Consulta: 4 gener 2017].
3. «Billietite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 4 gener 2017].