Richetita

Richetita
Fórmula química	(Fe^3+,Mg)Pb 8.6(UO₂)36O36(OH)24· 41H₂O
Epònim	Emile Richet ^(en)
Localitat tipus	Mina Shinkolobwe, Shinkolobwe, Districte de Kambove, Alt Katanga, República Democràtica del Congo
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.GB.15
Nickel-Strunz 9a ed.	4.GB.15
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/F.14
Dana	5.9.5.1
Heys	7.16.25
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 20,81 Å; b = 12,06 Å; c = 16,3 Å; α = 103,8°; β = 115,1°; γ = 90,4°
Color	marró cafè a negre, verd
Duresa (Mohs)	3,5
Lluïssor	adamantina
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,900 nβ = 2,000 nγ = 2,000
Birefringència	δ = 0,100
Dispersió òptica	no observada
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Rht
Referències	[1]

La richetita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom per Emile Richet (Lessines, Bèlgica, 16 d'abril de 1884 - Brussel·les, 25 de maig de 1938), geòleg en cap de la Unió Minera de l'Alt Katanga.

Característiques

La richetita és un òxid de fórmula química (Fe^3+,Mg)Pb _8.6(UO₂)₃₆O₃₆(OH)₂₄· 41H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz la richetita pertany a «04.GB - Uranils hidròxids, amb cations addicionals (K, Ca, Ba, Pb, etc.); principalment amb poliedres pentagonals UO₂(O,OH)₅» juntament amb els següents minerals: agrinierita, compreignacita, rameauita, becquerelita, bil·lietita, protasita, bauranoïta, calciouranoïta, metacalciouranoïta, fourmarierita, wölsendorfita, masuyita, metavandendriesscheïta, vandendriesscheïta, vandenbrandeïta, sayrita, curita, iriginita, uranosferita i holfertita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina de Shinkolobwe, situada al districte de Kambove, a la província d'Alt Katanga (República Democràtica del Congo). També ha estat descrita als Estats Units, la República Txeca, França, Finlàndia, Rússia i Austràlia.

Referències

1. «Richetite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 desembre 2019].