Becquerelita
La becquerelita és un mineral de la classe dels minerals òxids. Va ser descoberta l'any 1922 a les mines de Katanga (República Democràtica del Congo), sent nomenada així en honor de Henri Becquerel, físic francès que va descobrir la radioactivitat.[1] Un sinònim poc usat és beckerelita. Característiques químiquesÉs un òxid-hidròxid d'urani amb cations addicionals de calci, amb estructura molecular de poliedres pentagonals de UO2(O,OH)5.[2] A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa plom. Formació i jacimentsEs forma com a producte de l'alteració a la intempèrie de la uraninita a les zones d'oxidació de dipòsits d'urani sedimentaris i, més rarament, en roques pegmatites. Sol trobar-se associat a altres minerals com: uraninita, schoepita, soddyita, curita, fourmarierita, dewindtita, iantinita, wölsendorfita, rutherfordina, masuyita, kasolita, johannita, uranopilita o zippeíta. Referències
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia