Schoepita

Schoepita
Fórmula química	(UO₂)₄O(OH)₆ • 6H₂O)
Epònim	Alfred Schoep
Localitat tipus	Shinkolobwe mine ^(en)
Classificació
Categoria	Minerals òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.GA.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.GA.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/F.13
Propietats
Sistema cristal·lí	Ortoròmbic
Color	Groc, groc llimona, groc marronós, ambre
Exfoliació	Perfecta
Fractura	Trencadís
Duresa (Mohs)	2,5 Mohs
Lluïssor	Adamantina
Color de la ratlla	Groga
Densitat	4.80 g/cm³
Pleocroisme	visible
Fluorescència	sí
Mineral radioactiu
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1962 s.p.
Símbol	Sho

La schoepita o epiianthinita va ser nomenada en honor d'Alfred Schoep (1881-1966), professor de mineralogia a la Universitat de Gant, Bèlgica, que ha contribuït en gran manera a la mineralogia de l'urani.

Va ser descrit per primera vegada a partir de les mostres de les mines de Shinkolobwe al Zaire l'any 1923.

Formació i jaciments

La schoepita és una rara alteració hidrotermal a partir de la uraninita en els dipòsits d'urani, encara que també es pot formar directament des de l'iantinita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà).[1]

Propietats

El mineral es presenta de forma transparent a translúcid de color groc, groga llimona, groc marró i ambre. Ortoròmbic. Cristalls en forma de quadre encara que és variable quant a les forma (s'han assenyalat més de 20 formes de cristall).

Quan s'exposen a l'aire, als pocs mesos d'estar exposat es transforma en metaschoepita (UO₃ • nH₂O, n < 2). Les mostres de schoepita són fortament radioactives en partícules α i β i els rajos γ. La duresa és de 2,5 i la densitat és de 4,8 g/cm3.

Referències

1. «Schoepite from Eureka mine, Castell-estaó, La Torre de Cabdella, La Vall Fosca, El Pallars Jussà, Lleida, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 1r febrer 2024].

• Schoepita en mindat.org