Beyerita

Beyerita
Nuclis de cristalls grocs de beyerita de la mina Siebenschlehen (Alemanya). Camp de visió 3 mm.
Fórmula química	CaBi₂O₂(CO₃)₂
Epònim	Adolph Beyer ^(en)
Localitat tipus	districte de Schneeberg, Erzgebirge, Saxònia, Alemanya
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	5.BE.35
Nickel-Strunz 9a ed.	5.BE.35
Nickel-Strunz 8a ed.	Vb/B.05
Dana	16a.2.3.1
Heys	11.10.2
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 3,7725Å; b = 3,7742Å; c = 21,726Å; α = 90°; β = 90°; γ = 90°
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	de blac a groc brillant o verd grisenc, gris; de groc clar a incolor a la llum transmesa
Fractura	concoidal
Duresa (Mohs)	2 a 3
Lluïssor	adamantina
Color de la ratlla	blanc
Densitat	6,56 g/cm³ (mesurada); 6,47 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 2,130 nε = 1,970
Birefringència	δ = 0,160
Pleocroisme	no pleocroica
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1943
Símbol	Bey
Referències	[1]

La beyerita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom en honor d'Adolph Beyer (1743-1805), enginyer de mines de Schneeberg, a Saxònia, que va reconèixer l'aparació d'un carbonat de bismut en la natura, la bismutita, la qual és visualment indistingible de la beyerita i la kettnerita.[1]

Característiques

La beyerita és un carbonat de fórmula química CaBi₂O₂(CO₃)₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Els cristalls apareixen en forma de plaques rectangulars primes, amb la cara {001} grossa, modificada per la {111}, i mesuren fins a 0,5 mm, s'agrupen en en rosetes i agregats subparal·lels; comunament tenen aspecte compacte terrós, en froma de pel·lícules primes i massiva.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2 a 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la beyerita pertany a «05.BE - Carbonats amb anions addicionals, sense H₂O, amb Pb, Bi» juntament amb els següents minerals: shannonita, hidrocerussita, plumbonacrita, fosgenita, bismutita i kettnerita.

Formació i jaciments

La beyerita és un mineral secundari rar que apareix en dipòsits minerals hidrotermals i pegmatites granítiques, formada per l'alteració dels sulfurs i sulfosals que contenen bismut.[2] S'han trobat jaciments de beyerita arreu del món.[1] Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà)[3] i a les pedreres de Gualba (Vallès Oriental).[4]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: bismutita, bismutostibiconita, atelestita, preisingerita, pucherita, eulitina, namibita, clinobisvanita, bismutotantalita, bismutinita i bismut.[1]

Referències

1. «Beyerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 maig 2017].
2. «Beyerite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 22 maig 2017].
3. Castillo-Oliver, Montgarri; Melgarejo, Joan Carles; Torró, Lisard; Villanova-de-Benavent, Cristina; Campeny, Marc; Díaz-Acha, Yael; Amores-Casals, Sandra; Xu, Jingyao; Proenza, Joaquin; Tauler, Esperança «Sandstone-Hosted Uranium Deposits as a Possible Source for Critical Elements: The Eureka Mine Case, Castell-Estaó, Catalonia». Minerals, 10, 1, 1-2020, pàg. 34. DOI: https://doi.org/10.3390/min10010034 [Consulta: 13 gener 2024].
4. «Beyerite from Gualba quarries, Gualba, Vallès Oriental, Barcelona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 13 gener 2024].