Bismutita

No s'ha de confondre amb el també mineral bismutina..

Bismutita
Fórmula química	Bi₂O₂CO₃
Epònim	bismut
Localitat tipus	Revier Schneeberg
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	5.BE.25
Nickel-Strunz 9a ed.	5.BE.25
Nickel-Strunz 8a ed.	Vb/B.05
Heys	11.10.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 3,865Å; b = 3,862Å; c = 13,675Å; α = 90°; β = 90°; γ = 90°
Grup puntual	mm2 - piramidal
Color	de groc a marró, verdós, verd-gris, gris o negre; incolor o amb tons grons, verd, etc. a la llum transmesa
Exfoliació	distingible/bona en {001} (observada només en grans microscòpics)
Duresa (Mohs)	2,5 a 3,5
Lluïssor	vítria, nacrada, mat, terrosa
Color de la ratlla	gris
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	6,7 a 7,4 g/cm³ (mesurada); 8,15 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial
Índex de refracció	nα = 2,120 a 2,150 nβ = 2,120 a 2,300
Birefringència	δ = 2,120
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1841
Símbol	Bit
Referències	[1]

La bismutita és un mineral de la classe dels carbonats. El seu nom fa referència al seu alt contingut en bismut.[1]

Característiques

La bismutita és un carbonat de fórmula química Bi₂O₂CO₃. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Típicament apareix en forma de fibres radials o esferoïdals, i també en forma de crostes i agregats massius que poden ser de terrosos a densos; molt rarament en forma de cristalls que tenen forma de plaques i mesuren fins a 0,5 mm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5 a 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bismutita pertany a «05.BE - Carbonats amb anions addicionals, sense H₂O, amb Pb, Bi» juntament amb els següents minerals: shannonita, hidrocerussita, plumbonacrita, fosgenita, kettnerita i beyerita.

Formació i jaciments

La bismutita és un producte d'alteració relativament comú d'altres minerals de bismut, com ara bismut, bismutinita i tetradimita entre d'altres, en dipòsits minerals hidrotermals i pegmatites de granit.[2] Ha estat trobada a més de 700 indrets arreu del món.

Referències

1. «Bismutite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 maig 2017].
2. «Bismuthite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 20 maig 2017].