Bismutinita

No s'ha de confondre amb el també mineral bismutita..

Bismutinita
Bismutinita - Schlaggenwald (Horni Slavkov) - Bohemia - República Txeca
Fórmula química	Bi₂S₃
Epònim	bismut
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	02.DB.05a
Nickel-Strunz 9a ed.	2.DB.05a
Nickel-Strunz 8a ed.	II/C.02
Dana	2.11.2.3
Heys	3.7.17
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	prismàtica a acicular, laminar, massiva
Estructura cristal·lina	a = 11,12Å; b = 11,25Å; c = 3,97Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	gris plom, amb tonalitats groguenques o blavoses
Exfoliació	perfecta [010]
Fractura	concoidal, desigual
Tenacitat	flexible
Duresa (Mohs)	2 a 2,5
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	gris brillant
Diafanitat	opaca
Gravetat específica	6,8 a 7,2
Densitat	6,78 g/cm³ (mesurada); 6,81 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	opaca
Impureses comunes	Pb, Cu, Fe, As, Sb, Se, Te
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Bin
Referències	[1]

La bismutinita o bismutina[2] és un mineral, sulfur de bismut (Bi₂S₃), considerat com la principal mena de bismut a nivell mundial, ja que conté un 81,29% d'aquest element.[3] Va ser reportada per primera vegada en 1832 de les mines de Potosí, Bolívia.

Característiques

La bismutinita es troba en forma de cristalls, agregats radials, granulars i fullosos. Els cristalls són de color gris acer a blanc amb una lluentor metàl·lica. És prou suau per ser ratllat amb l'ungla i bastant dens. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'aikinita i pertany al grup de l'estibina. La seva duresa a l'escala de Mohs és d'entre 2 i 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bismutinita pertany a «02.DB: Sulfurs metàl·lics, M:S = 2:3» juntament amb els següents minerals: antimonselita, guanajuatita, metastibnita, pääkkönenita, estibina, ottemannita, suredaïta, bowieïta, kashinita, montbrayita, edgarita, tarkianita i cameronita.

Formació i jaciments

Es presenta en vetes hidrotermals juntament amb vetes de turmalina amb contingut de coure associades amb el granit, i en algunes vetes d'or d'alta temperatura, i en dipòsits d'exhalació volcànics recents. Els minerals associats inclouen bismut natiu, aikinita, arsenopirita, estannita, galena, pirita, calcopirita, turmalina, wolframita, cassiterita i quars.

Als territoris de parla catalana se'n troba bismutinita a Ca n'Agustí (Montagut, Garrotxa), a la mina Roca del Turó (Espinavell, Ripollès), a la mina Fra Joan (Setcases, Ripollès), a la mina Zaragoza (Vall de Ribes), a la mina Atrevida (Vimbodí, Conca de Barberà), a la mina Oriental (Chóvar, Castelló) i a La Soulanette i a les mines de Costabona (Prats de Molló i la Presta, Pirineus Orientals).

Varietats

• La bismutinita antimònica és una varietat de bismutinita que conté antimoni. Ha sigut trobada únicament a les mines Vena, Askersund, Suècia.[4]
• La bismutinita argentífera és una varietat de bismutinita que conté plata. Ha sigut trobada en diverses localitats xineses.[5]
• L'horobetsuita és una varietat de bismutinita rica en antimoni i d'estibina rica en bismut. És considerada una composició intermèdia de la sèrie estibina-bismutinita. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Va ser descoberta a la mina de sofre Horobetsu, Iburi, Hokkaido, Japó.[6]

Referències

1. «Bismuthinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2014].
2. «Bismutina». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
3. «Bismutina» (en castellà). Facultad de Ciencias de la UNED. Arxivat de l'original el 2010-01-05. [Consulta: 22 març 2014].
4. «Antimonian Bismuthinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2014].
5. «Argentiferous Bismuthinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2014].
6. «Horobetsuite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2014].