Alloriïta

Alloriïta
Fórmula química	(Na,Ca,K)₂₆Ca₄(Al₆Si₆O₂₄)₄(SO₄)₆Cl₆
Epònim	Roberto Allori ^(en)
Localitat tipus	Mt Cavalluccio, Campagnano di Roma, Caldera Sacrofano, Província de Roma, Latium, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.FB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.FB.05
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 12,892Å; c = 21,34Å;
Grup puntual	3m - ditrigonal piramidal
Color	incolor a lila clar
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2006-020
Símbol	Aor
Referències	[1]

L'alloriïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la cancrinita. Rep el seu nom de Roberto Allori (1933), mineralogista aficionat i col·leccionista italià, qui va descobrir el mineral.

Característiques

L'alloriïta és un silicat de fórmula química (Na,Ca,K)₂₆Ca₄(Al₆Si₆O₂₄)₄(SO₄)₆Cl₆. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2006. Cristal·litza en el sistema trigonal. Es troba en forma de cristalls prismàtics tabulars de sis cares.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'alloriïta pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al mont Cavalluccio, a Campagnano di Roma, a la província de Roma (Latium, Itàlia), l'únic indret on ha estat trobada. Sol trobar-se associada a altres minerals com la sanidina, la biotita i l'andradita.

Referències

1. «Alloriite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 juliol 2016].