Quadridavyna

Quadridavyna
Fórmula química	(Na,K)₆Ca₂(Al₆Si₆O₂₄)Cl₄
Epònim	davyna i quatre
Localitat tipus	Ottaviano, Mont Somma, Província de Nàpols, Campania, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats > tectosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.FB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.FB.05
Dana	76.2.5.12
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 25,77Å; c = 5,37Å
Grup espacial	P6₃/m
Color	incolor
Exfoliació	perfecta
Duresa (Mohs)	5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,529 nε = 1,532
Birefringència	δ = 0,003
Impureses comunes	S
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1990-054
Any d'aprovació	1990
Símbol	Qdv
Referències	[1]

La quadridavyna és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la cancrinita. El nom reflecteix el seu volum-cel·la unitat, que es va QUADRuplicar respecte a la de davyna.

Característiques

La quadridavyna és un tectosilicat de fórmula química (Na,K)₆Ca₂(Al₆Si₆O₂₄)Cl₄, que va ser aprovat per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1990. Cristal·litza en el sistema hexagonal, formant cristalls prismàtics alargats a [0001], d'uns 2 mil·límetres.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la quadridavyna pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.

Formació i jaciments

Es troba en cendra volcànica que conté laves metasomatitzades i hidrotermalment alterades, i escòries, de l'erupció del Vesuvi del 1906. Va ser descoberta l'any 1990 a Ottaviano, a la Província de Nàpols (Campania, Itàlia). També se n'ha trobat al volcà Bellerberg (Renània-Palatinat, Alemanya).

Referències

1. «Quadridavyne» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 gener 2016].
2. «Quadridavyne» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 2 gener 2016].

Enllaços externs

• Foto d'un cristall de quadridavyna