Fantappieïta

Fantappieïta
Fórmula química	[Na82.5Ca33K16.5](Si99Al99O396)(SO₄)33·4H₂O
Epònim	Acasto L. Fantappiè ^(en)
Localitat tipus	Caldera Stracciacappe, Roma, Ciutat metropolitana de Roma Capital, Laci, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.FB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.FB.05
Dana	76.2.9.20
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 12,8742(6) Å; c = 87,215(3) Å;
Grup puntual	3 - romboedral
Grup espacial	r3
Color	incolor
Exfoliació	pobre/indistingible - {001}
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,471 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,505(5) nε = 1,503(5)
Birefringència	δ = 0,002
Pleocroisme	no pleocroica
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2008-006
Any d'aprovació	2008
Símbol	Ftp
Referències	[1]

La fantappieïta (fantappièite en anglès) és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la cancrinita. Rep el nom per Acasto Liberto Fantappiè (Pontassieve, 1862 – Viterbo, 1933), distingit geòleg i naturalista que va dedicar part de la seva activitat científica a la mineralogia i la petrologia de les roques volcàniques de la regió comagmàtica romana on es va trobar el mineral.

Característiques

La fantappieïta és un silicat de fórmula química [Na_82.5Ca₃₃K_16.5](Si₉₉Al₉₉O₃₉₆)(SO₄)₃₃·4H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2008. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fantappieïta pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al museu mineralògic de la Universitat de Roma, amb el codi número: mmur 33027/1.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la caldera Stracciacappe, a la localitat de Roma (Laci, Itàlia). També ha estat descrita a la també localitat italiana de Fosso La Nova, a la província de Viterbo. Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

1. «Fantappièite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 febrer 2020].