Rubió ye un municipio catalán situato en la provincia de Barcelona , comarca de l'Anoya y partiu chudicial d'Igualada .
A suya población ye de 161 habitants (2007 ), en una superficie de 38,75 km² y con una densidat de población de 4,15 hab/km².
Rubió ye situato a 629 metros d'altaria sobre o livel d'a mar , a una distancia de 17 km d'a ciudat d'Igualada , a capital d'a suya comarca y d'o suyo partiu chudicial.
D'o suyo termin municipal fan parte os lugars de Pla de Rubió , Sant Martí de Maçana y Sant Pere d'Ardesa . O termin de Rubió muga a lo norte con Els Prats de Rei ; a lo nord-este con Aguilar de Segarra ; a l'este con Castellfollit del Boix ; a lo sud-este con Òdena ; a lo sud con Òdena ; a lo sudueste con Jorba ; a l'ueste con Copons ; y a lo norueste con Veciana .
A'l norte se troba a Sierra de Rubió , una sierra de mas de 800 metros d'altitut, an destaca a montanya Còpia de Palomes , de 837 m.
Historia
En o termin de Rubió bi han trobatas arqueolochicas d'o Calcolitico , amás de restos de sepulcres megaliticos.
D'epoca romana , bi ha una villa romana .
Mientres l'Alta Edat Meya , o termin de Rubió yera repartiu entre tres castiellos : o castiello de Rubió , o castiello d'Ardesa y o castiello de Maçana .
En o sieglo XIX , mientres a Guerra d'a Independencia espanyola , Rubió fue un important centro de resistencia contra as tropas francesas en o suyo camín por Igualada , ta Cerbera , Leida y Zaragoza . Se i refuchioron os guerrillers igualadins.
Evolución demografica
1497-1553: f uegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito
Reparto de concellers
Eleccions municipals
Partiu
1979
1983
1987
1991
1995
1999
2003
2007
CiU
3
ERC
2
Iniciativa per Rubió
GIR
Total 5 5 5 5 5 5 5 5
Fuent: Ministerio d'o Interior .
Alcaldes
Patrimonio cultural
Anvista panoramica de Rubió, con as runas d'o castiello de Rubió en a parti mas alta d'o pueblo. A portalada d'a ilesia de Santa María de Rubió . Castiello d'Ardesa .Castiello de Maçana .Castiello de Rubió , d'o sieglo X . A suya primera cita ye de 1069 , anque o castiello ye anterior. En o sieglo XII yera propiedat d'os Rubió y en o sieglo XIV d'os Castellolí. En 1380 pasó a mans d'os Boixadors, que comproron os suyos dreitos a lo rei d'Aragón Pero IV lo Ceremonioso .Ilesia de Santa María de Rubió , adedicada a Santa María , documentada en 1082 , encara que l'edificio actual ye de 1275 -1300 , d'estilo gotico . Queda a primitiva portada u frontera romanica .[ 1] retablo en estilo gotico , atribuito a lo mayestro de Rubió Ramon Destorrents .Ilesia de Sant Macario d'el Pla de Rubió , en El Pla de Rubió , d'estilo romanico muy modificata, adedicada a Sant Macario .Ilesia de Sant Martín de Sant Martí de Maçana , en Sant Martí de Maçana , d'os sieglos X y XI , encara que nomás bi resta d'ista epoca una parti d'un muro.[ 2] Sant Martín de Tours .Ilesia de Sant Per de Sant Pere d'Ardesa , en Sant Pere d'Ardesa , d'os sieglos XI -XII , d'estilo romanico , que yera a capiella d'o castiello d'Ardesa . Adedicada a Sant Per apóstol , hue ye en semi-runas.Dolmen dels Tres Reis.Sepulcre megalitico de Les Maioles.
Mas de Pedrafita.
Casa Berenguer.
Referencias
↑ (es ) Jaime Cobreros Aguirre : Las rutas del románico en España. Volumen II: Aragón, Cataluña, Navarra, País Vasco y La Rioja , Grupo Anaya, S.A. , Madrit , 2004 , 1era edición, ISBN 84-9776-112-X , p.135.↑ http://www.comarcalia.com/institucions/institucions_fitxaD.asp?xxc=6&xxi=1&xxm=233
Vinclos externos
