En vos lauzar es, Dona, mos aturs,
que gentils etz, per ques tanh de vos laus,
el vostre cors umils, franx e suaus
fay me chantar gayamens, car es purs,
e si voletz, Dona, dels mieus cantars,
soplegui vos que prengatz aquest vers,
qu'ieus vuelh servir de ginolhs, cum fay sers
som ho senhor, car etz de grans afar.
[...]
Vostra merses, Dona, sera le cars
quem portara, sius platz, gentils robis,
al bel palaytz on vos etz gent assis.
E plassa vos quem valha mos pregars![2]