Stichtita

Stichtita
Stichtita sobre serpentina, de Dundas, Tasmània
Fórmula química	Mg₆Cr₂(OH)16[CO₃]·4H₂O
Epònim	Robert Carl Sticht ^(en)
Localitat tipus	Dundas mineral field ^(en)
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	05.DA.50
Nickel-Strunz 9a ed.	5.DA.50
Nickel-Strunz 8a ed.	Vb/D.02b
Dana	16b.6.2.2
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Hàbit cristal·lí	fibrós, agregats
Estructura cristal·lina	a = 6.19 Å, c = 46.47 Å; Z = 3
Grup puntual	trigonal - hexagonal escalenohedral (32/m) R 3m
Color	violeta
Exfoliació	{0001} perfecta
Tenacitat	flexible, no elàstic
Duresa (Mohs)	1,5 a 2
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanca o violeta
Diafanitat	transparent
Gravetat específica	2,16
Densitat	2,2
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,516 nε = 1,542
Birefringència	δ = 0,026
Pleocroisme	feble; O = rosa fosc-rosa a lila E = rosa clas-rosa a lila
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G)
Símbol	Stt
Referències	[1]

La stichtita és un mineral de classe dels carbonats, a dins de la qual pertany al grup hidrotalcita. Va ser anomenada així per Robert Carl Sticht (1856-1922), director de la societat minera Mount Lyell Mining and Railway Company, de Dundas (Tasmània), on va ser descoberta l'any 1910.

Característiques

La stichtita és un carbonat hidroxilat i hidratat de magnesi i crom. Visualment molt similar a la woodallita i la barbertonita, dimorf amb aquesta última. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa ferro. Cristal·litza en el sistema trigonal, mostrant-se habitualment en hàbit fibrós o en agregats. La seva duresa a l'escala de Mohs és d'1,5 a 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la stichtita pertany a «05.DA: Carbonats amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dypingita, giorgiosita, hidromagnesita, widgiemoolthalita, artinita, indigirita, clorartinita, otwayita, zaratita, kambaldaïta, cal·laghanita, claraïta, hidroscarbroita, scarbroita, caresita, quintinita, charmarita, stichtita-2H, brugnatel·lita, clormagaluminita, hidrotalcita-2H, piroaurita-2H, zaccagnaita, comblainita, desautelsita, hidrotalcita, piroaurita, reevesita i takovita.

Formació

Es troba en roques serpentinites, formada com a producte de l'alteració de la cromita i la serpentina. Sol trobar-se associada a altres minerals com: barbertonita, cromita o antigorita. Hi ha jaciments a Sud-àfrica, Canadà i Tasmània.

Varietats

La bouazzerite (of Cailleres) és l'única varietat coneguda d'aquesta espècie. Es tracta d'un terme miner local que s'utilitza per descriure una stichtita ferrosa. Rep el nom de la localitat marroquí de Bou Azzer.[2]

Referències

1. «Stichtita» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 gener 2015].
2. «Bouazzerite (of Cailleres)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 gener 2015].