Zaratita

Zaratita
Zaratita provinent de la mina Lord Brassey, districte de Heazlewood, Tasmània, Austràlia
Fórmula química	Ni₃(CO₃)(OH)₄·4H₂O
Epònim	Antonio Gil de Zárate
Localitat tipus	mina Manolita, Teixidelo, Cedeira, província de la Corunya, Galícia, Espanya
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	5.DA.15
Nickel-Strunz 9a ed.	5.DA.70
Nickel-Strunz 8a ed.	Vb/D.01 – Anhang
Dana	16b.4.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 6,16 Å;
Grup espacial	valor desconegut
Color	verd maragda
Exfoliació	desconeguda
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3,5
Lluïssor	vítria, grassa
Color de la ratlla	verd clar
Densitat	2,57 a 2,649 g/cm³⁺ (mesurada); 2,67 g/cm³⁺ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial
Índex de refracció	nα = 1,597 nβ = 1,602 nγ = 1,609 n = 1,56 a 1,62
Birefringència	δ = 0,012
Pleocroisme	feble
Impureses comunes	Mg
Més informació
Estatus IMA	qüestionable (Q)
Símbol	Zar
Referències	[1]

La zaratita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el nom del dramaturg Antonio Gil de Zárate (El Escorial, Madrid, Espanya, 1 de desembre de 1793 - Madrdi, 27 de gener de 1861).

Característiques

La zaratita és un carbonat de fórmula química Ni₃(CO₃)(OH)₄·4H₂O. Cristal·litza en el sistema isomètric i la seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «05.DA: Carbonats amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dypingita, giorgiosita, hidromagnesita, widgiemoolthalita, artinita, indigirita, clorartinita, otwayita, kambaldaïta, cal·laghanita, claraïta, hidroscarbroïta, scarbroïta, caresita, quintinita, charmarita, stichtita-2H, brugnatellita, clormagaluminita, hidrotalcita-2H, piroaurita-2H, zaccagnaïta, comblainita, desautelsita, hidrotalcita, piroaurita, reevesita, stichtita i takovita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Manolita, situada al municipi de Cedeira, a la província de la Corunya (Galícia, Espanya). Tot i tractar-se d'una espècie poc habitual ha estat descrita a tots els continents del planeta excepte a l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eugènia, situada a Bellmunt del Priorat (Priorat) i a la mina Solita de Peramea (Baix Pallars).[2]

Referències

1. «Zaratite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r gener 2024].
2. Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 1r gener 2024].