Otwayita

Otwayita
Fórmula química	Ni₂(CO₃)(OH)₂·H₂O
Epònim	Charles A. Otway
Localitat tipus	dipòsit de níquel d'Otway, Nullagine, East Pilbara Shire, Austràlia Occidental, Austràlia
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	5.DA.15
Nickel-Strunz 9a ed.	5.DA.15
Heys	11.14.5
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 10,18Å; b = 27,4Å; c = 3,22Å;
Color	verd
Duresa (Mohs)	4
Densitat	3,41 g/cm³ (mesurada); 3,346 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial
Índex de refracció	nα = 1,650 nγ = 1,720
Birefringència	δ = 0,070
Dispersió òptica	molt forta
Impureses comunes	Mg
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1976-028
Any d'aprovació	1977
Símbol	Otw
Referències	[1]

L'otwayita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom en honor de Mr. Charles Albert Otway of Gosnells, prospector i miner que va proporcionar les primeres mostres del mineral per al seu estudi.

Característiques

L'otwayita és un carbonat de fórmula química Ni₂(CO₃)(OH)₂·H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4. És una espècie estretament relacionada amb la paraotwayita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'otwayita pertany a «05.DA: Carbonats amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dypingita, hidromagnesita, giorgiosita, widgiemoolthalita, artinita, indigirita, clorartinita, zaratita, kambaldaïta, cal·laghanita, claraïta, hidroscarbroïta, scarbroïta, caresita, quintinita, charmarita, stichtita-2H, brugnatel·lita, clormagaluminita, hidrotalcita-2H, piroaurita-2H, zaccagnaïta, comblainita, desautelsita, hidrotalcita, piroaurita, reevesita, stichtita i takovita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al dipòsit de níquel d'Otway, a Nullagine, a l'East Pilbara Shire, Austràlia Occidental (Austràlia). Al mateix territori també ha estat trobada a Widgiemooltha i a Kambalda, tots dos indrets a Coolgardie Shire, així com a la mina Lord Brassey, al districte de Heazlewood, a Tasmània. A més a més d'Austràlia, l'otwayita també ha estat descrita al mont Mabilikwe, al districte de Vhembe (Limpopo, Sud-àfrica). Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eugenia (Bellmunt del Priorat, Priorat).[2]

Referències

1. «Otwayite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 maig 2017].
2. «Otwayite from Eugenia Mine, Bellmunt del Priorat, Priorat, Tarragona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 29 gener 2024].