Cualstibita

Cualstibita
Fórmula química	Cu₂Al(OH)₆[Sb(OH)₆]
Epònim	coure, antimoni, alumini i composició química
Localitat tipus	mina Clara, vall Rankach, Oberwolfach, Wolfach, Selva Negra, Baden-Württemberg, Alemanya
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.FB.10
Nickel-Strunz 9a ed.	4.FB.10
Dana	44.3.10.1
Heys	24.1.4
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Grup espacial	grup espacial 147
Color	blau-verd
Fractura	concoidal
Duresa (Mohs)	2
Lluïssor	vítria
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,672 nε = 1,644
Birefringència	δ = 0,028
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA1983-068
Any d'aprovació	1984
Símbol	Casb
Referències	[1][2]

La cualstibita és un mineral de la classe dels òxids que pertany i dona nom al grup de la cualstibita. El seu nom fa referència als elements que la componen: Cu, Al i Sb.[1]

Característiques

La cualstibita és un hidròxid de fórmula química Cu₂Al(OH)₆[Sb(OH)₆]. Cristal·litza en el sistema hexagonal en cristalls prismàtics tabulars, de fins a 0,5 mm, i com a agregats radials, en crostes i de forma massiva.[2] Està estretament relacionada amb la zincalstibita, el seu anàleg amb zinc. Se'n coneixen dos politipus, cualstibita-1T (trigonal) i cualstibita-1M (monoclínic, abans anomenada cianofil·lita). La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cualstibita pertany a «04.FB - Hidròxids (sense V o U) amb OH, sense H₂O; octaedres aïllats» juntament amb els següents minerals: omsita, xakhovita i zincalstibita.

Formació i jaciments

La cualstibita és un mineral secundari que es forma per l'oxidació de dipòsits hidrotermal, polimetàl·lics de barita-fluorita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: cornwallita, arsenogoyazita, goethita, barita, fluorita i quars.[2]

S'han trobat jaciments de cualstibita sobretot a Europa. Va ser descoberta a la mina Clara, a la vall Rankach (Baden-Württemberg, Alemanya). També ha estat trobada a Eslovàquia, França, Itàlia, Sud-àfrica i Suïssa.[1] Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina San Miguel (Ribes de Freser, Ripollès).[3]

Referències

1. «Cualstibite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 abril 2017].
2. «Cualstibite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 15 de juliol 2012. [Consulta: 29 abril 2017].
3. Pedro Mingueza, Joan Rosell-Riba, David Ruiz-Corominas, Jordi Ibáñez-Insa, Albert Vaquero, Valentín Bártulos «Estudi mineralògic de la mina "San Miguel", Ribes de Freser, el Ripollès, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 2, 2022, pàg. 3-38 [Consulta: 14 gener 2024].