Palmierita

Palmierita
Cristalls tabulars pseudohexagonals de palmierita
Fórmula química	(K,Na)₂Pb(SO₄)₂
Epònim	Luigi Palmieri
Localitat tipus	Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.AD.40
Nickel-Strunz 9a ed.	7.AD.40
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/A.07
Dana	28.4.3.1
Heys	25.7.5
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 5,49Å; c = 20,84Å;
Grup puntual	3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral
Color	incolor, blanc
Duresa (Mohs)	2
Lluïssor	vítria, nacrada
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1907
Símbol	Pmi
Referències	[1]

La palmierita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany i dona nom al grup de la palmierita.[2] Rep el seu nom de Luigi Palmieri (1807-1896), científic italià i director de l'observatori del Vesuvi.

Característiques

La palmierita és un sulfat de fórmula química (K,Na)₂Pb(SO₄)₂. Cristal·litza en el sistema trigonal. Es troba en forma de cristalls diminuts, aplanats en {0001} amb el contorn hexagonal, modificats per {1010}, {1011}, {1012}, {1013} i {1015}.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. És l'anàleg amb plom de la kalistroncita, de la qual és una espècie isostructural.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la palmierita pertany a «07.AD - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations grans només» juntament amb els següents minerals: arcanita, mascagnita, mercal·lita, misenita, letovicita, glauberita, anhidrita, anglesita, barita, celestina, olsacherita i kalistroncita.

El grup de la palmierita va ser establert en el mes de juliol de 2023 i està format per cinc espècies: palmierita, kalistroncita, tuïta, mazorita i gurimita.[4]

Formació i jaciments

És un mineral rar que es forma en fumaroles volcàniques. Sol trobar-se associada a altres minerals com: aftitalita, ferronatrita, jarosita, euclorina i hematites.[3] Va ser descoberta l'any 1907 al Vesuvi, a la província de Nàpols (Campània, Itàlia). També ha estat descrita a l'esvoranc nº1, a Äußere Wimitz (Caríntia, Àustria), a la fumarola Iadovítaia (Kamtxatka, Rússia), a Linares (Jaén, Espanya) i a dues localitats alemanyes: la mina Bastenberg (Sauerland) i a Münsterbusch (Aquisgrà).

Referències

1. «Palmierite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 juliol 2016].
2. Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 73». European Journal of Mineralogy, 35, 3, 19-06-2023, pàg. 397–402. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-35-397-2023 [Consulta: 4 juliol 2023].
3. «Palmierite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 12 juliol 2016].
4. Juroszek, Rafał; Krüger, Biljana; Krüger, Hannes; Galuskina, Irina «Minerals with a palmierite-type structure. Part II. Nomenclature and classification of the palmierite supergroup.». Mineralogical Magazine, 87, 5, 10-2023, pàg. 690–694. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2023.56 [Consulta: 6 agost 2024].