Glauberita

Glauberita
Fórmula química	Na₂Ca(SO₄)₂
Epònim	Johann Rudolph Glauber
Localitat tipus	mina El Castellar, Villarrubia de Santiago, Toledo, Castella la Manxa, Espanya
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.AD.25
Nickel-Strunz 9a ed.	7.AD.25
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/A.07
Dana	28.4.2.1
Heys	25.4.4
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 10,129(2) Å; b = 8,306(2) Å; c = 8,533(2) Å; β = 112,19(1)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	gris, groguenca, incolora
Exfoliació	perfecta en {001}, irregular en {110}
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	2,5 a 3
Lluïssor	vítria, cerosa, nacrada
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	2,75 a 2,85 g/cm³ (mesurada); 2,78 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,507 a 1,515 nβ = 1,527 a 1,535 nγ = 1,529 a 1,536
Birefringència	δ = 0,022
Angle 2V	calculat: 24° a 34°
Dispersió òptica	forta r > v
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1808
Símbol	Glb
Referències	[1]

La glauberita és un mineral de la classe dels sulfats. La seva denominació es deu al seu contingut de sulfat de sodi (Na₂SO₄), antigament conegut com a «sal de Glauber», rebent aquest nom per l'alquimista alemany Johann Rudolph Glauber (1604- 1668).

Característiques

La glauberita és un sulfat de fórmula química Na₂Ca(SO₄)₂. És de color blanc i cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3. Mostra una fractura irregular o concoidal; la seva fractura, molt irregular, produeix petits fragments concoides. Té un sabor lleugerament salí.

Formació i jaciments

És un component comú de dipòsits d'evaporita continentals i marítims. També es troba com sublimats al voltant de fumaroles així com en cavitats de lava basàltica farcides de mineral a vegades pot formar part de dipòsits de nitrat en climes àrids. En evaporites apareix associada amb halita, polihalita, anhidrita i thenardita. També s'associa amb aquest últim mineral en fumaroles i dipòsits de nitrats.

El jaciment d'aquest mineral es troba en Villarrubia de Santiago (Toledo, Espanya), també hi ha dipòsits de glauberita en Chinchón i Ciempozuelos (Madrid), en Agoncillo i Alcanadre (La Rioja), i en Remolinos (Saragossa). A Castella i Lleó sobresurten les produccions de Belorado i de Cerezo de Río Tirón, situades en el marge esquerre del Riu Tirón. A Amèrica hi ha jaciments en Sierra Gorda i Iquique (Xile), així com en la Província de Loayza (Bolívia).

Referències

1. «Glauberite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 desembre 2015].

• Glauberite Mineral Data (Webmineral)
• Glauberite (Handbook of Mineralogy) Arxivat 2010-12-14 a Wayback Machine.