Jarosita

Jarosita
Cristall de 2mm. del barranc del Jaroso, Almeria, Espanya
Fórmula química	KFe^3+₃(SO₄)₂(OH)₆
Epònim	Jaroso Ravine ^(en)
Localitat tipus	Jaroso Ravine ^(en)
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	07.BC.10
Nickel-Strunz 9a ed.	7.BC.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/B.03a
Dana	30.2.5.1
Heys	25.11.9
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Hàbit cristal·lí	cristalls generalment pseudocúbics o tabulars, també com crostes granulars, nòduls, masses fibroses o concrecions
Estructura cristal·lina	a = 7.304 Å, c = 17.268 Å; Z = 3
Grup puntual	trigonal 3 2/m hexagonal escalenohedral
Massa molar	500.8 g
Color	groc, marró, marró fosc, ocre
Exfoliació	imperfecta
Fractura	desigual a concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	2,5 a 3,5
Lluïssor	fortament vítria
Color de la ratlla	groga
Diafanitat	transparent a translúcida
Gravetat específica	2,9 a 3,3
Densitat	3,1 a 3,3
Propietats òptiques	uniaxial (-), generalment anormalment biaxial amb un molt petit angle 2V
Índex de refracció	nω = 1.815 to 1.820; nε = 1.713 to 1.715
Birefringència	0,102 a 0,105
Pleocroisme	E incolor, groc molt pàl·lid, pàl·lid o groc verdós, O profund color groc marró o vermellós daurat
Fluorescència	no fluorescent
Solubilitat	insoluble en aigua, soluble in HCl
Impureses comunes	Na, Ag, Pb
Altres característiques	fortament piroelèctrica
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA1987 s.p.
Símbol	Jrs
Referències	[1]

La jarosita és un mineral de la classe dels sulfats. Va ser descoberta originàriament el 1852 per August Breithaupt al barranc del Jaroso, a la serra d'Almagrera (Almeria), Espanya. També és coneguda amb el nom de pedra d'alum. Pertany al grup alunita de minerals.

Característiques

La jarosita és un mineral compost de sulfat de potassi i ferro hidratat bàsic, la fórmula química de la qual és KFe^3+₃(SO₄)₂(OH)₆. Té una estructura cristal·lina trigonal i és trencadissa, amb fractura basal. La seva duresa oscil·la entre 2,5 a 3,5 en l'escala de Mohs, i té una gravetat específica de 3,15 a 3,26. A vegades, es pot confondre amb la limonita o goetita, amb les quals es troba comunament en el gossan. La jarosita és un anàleg de ferro del sulfat d'alumini i potassi, l'alunita. Forma una sèrie de solució sòlida amb la natrojarosita.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jarosita pertany a «07.BC: sulfats (selenats, etc.), amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran», juntament amb els minerals següents: ansita, alunita, ammonioalunita, ammoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), dorallcharita, huangita, hidroniojarosita, natroalunita-2c, natroalunita, natrojarosita, osarizawaïta, plumbojarosita, schlossmacherita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, atlasovita, nabokoita, clorothionita, euclorina, fedotovita, kamchatkita, piypita, klyuchevskita, alumoklyuchevskita, caledonita, wherryita, mammothita, linarita, schmiederita, munakataita, chenita, krivovichevita i anhidrocaïnita.

S'utilitza com a hemostàtic després de l'afaitat i s'havia fet servir com a cosmètic en l'antic Egipte o com a pigment groc per a decorar els murs del temple de Karnak.[3]

Formació i jaciments

Aquest mineral es forma en dipòsits de mena per l'oxidació de sulfurs de ferro. L'aparició de jarosita al sòl s'associa a les aigües termals de caràcter àcid (pH per sota de 6); per tant, la seva presència indica l'existència d'aigua durant la seva formació.

L'any 2004, el ròver Opportunity va detectar jarosita a Mart amb un espectròmetre Mössbauer, cosa que es va interpretar com una prova de l'existència de grans quantitats d'aigua líquida a Mart en el passat.[4]

Als territoris de parla catalana se n'ha trobat jarosita a les mines de Rocabruna, a Bruguers (Gavà, Garraf), a les mines de Can Palomeres (Malgrat de Mar, Maresme), a la pedrera Rialls (Tordera), a la pedrera Berta (El Papiol, Baix Llobregat), al Turó de Montcada (Montcada i Reixac, Vallès Occidental), a Les Ferreres (Rocabruna, Camprodon), a la mina Solita (Peramea, Baix Pallars), a la mina Atrevida (Vimbodí, Conca de Barberà), a la mina La Cresta (Bellmunt del Priorat), a la mina Botalaria (Borriol), a San José (Chóvar), a la mina La Murta (Vall d'Uixó), a Argelers de la Marenda (Serra de l'Albera), a Fontcoberta (Caixas), a Oms i a Roca Gelera (Reiners).

Recentment, s'han descobert unes misterioses esferes d'argila de fins a 5 centímetres de diàmetre cobertes de jarosita, sota el temple de la Serp Emplumada, una antiga piràmide escalonada de sis nivells que es troba a Mèxic.[5]

Varietats

Es coneixen dues varietats de jarosita:

• La calcio-jarosita, una varietat amb calci de la jarosita, amb fórmula CaFe^3+₆(SO₄)₄(OH)₁₂, que probablement es tracta d'una jarosita amb impureses.[6]
• La kolosorukita, una varietat de jarosita amb un baix contingut de Fe^3+, descrita originàriament a Kolosoruk, Bohèmia, República Txeca.[7]

Referències

1. «Jarosite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 agost 2014].
2. «Jarosite-Natrojarosite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 agost 2014].
3. Nicholas Eastaugh, Valentine Walsh, Tracey Chaplin, Ruth Siddall. Pigment Compendium: A Dictionary of Historical Pigments (en anglès). Routledge, 2012. ISBN 1136373853. 
4. Kotler, J. Michelle; Hinman, Nancy W.; Richardson, C. Doc; Conly, Andrew G.; Scott, Jill R. «Laboratory simulations of prebiotic molecule stability in the jarosite mineral group; end member evaluation of detection and decomposition behavior related to Mars sample return» (en anglès). Planetary and Space Science, 57, 12, 10-2009, pàg. 1381-1388. Arxivat de l'original el 2014-09-03. DOI: 10.1016/j.pss.2009.06.019 [Consulta: 29 agost 2014].
5. Lorenzi, Rossella «Robot Finds Mysterious Spheres in Ancient Temple» (en anglès). News Discovery, 29-04-2013 [Consulta: 29 agost 2014].
6. «Calcium-Jarosite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 agost 2014].
7. «Kolosorukite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 agost 2014].