Atlasovita

Atlasovita
Fórmula química	K(BiO)Cu₆Fe^3+(SO₄)₅O₃Cl
Epònim	Vladímir Atlàssov
Localitat tipus	Great Fissure eruption ^(en)
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.BC.20
Nickel-Strunz 9a ed.	7.BC.20
Dana	30.1.17.2
Heys	26.27
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 9.86(2) Å, c = 20.58(2) Å
Color	marró fosc
Exfoliació	perfecta en {001}
Duresa (Mohs)	2 a 2,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	marró clar
Diafanitat	transparent
Densitat	4,20 g/cm³ (mesurada), 4,12 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1.783 nε = 1.776
Birefringència	δ = 0,007
Pleocroisme	visible
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1986-029
Símbol	Atv
Referències	[1][2]

L'atlasovita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de Vladimir Vasil'evich Atlasov (1661/1664–1711), el primer rus a explorar la península de Kamtxatka.

Característiques

L'atlasovita és un sulfat de fórmula química K(BiO)Cu₆Fe^3+(SO₄)₅O₃Cl. Cristal·litza en el sistema tetragonal, formant cristalls tabulars de vuit costats. Forma una sèrie de solució sòlida amb la nabokoïta.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2 i 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'atlasovita pertany a «07.BC: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: d'ansita, alunita, ammonioalunita, ammoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), dorallcharita, huangita, hidroniojarosita, jarosita, natroalunita-2c, natroalunita, natrojarosita, osarizawaïta, plumbojarosita, schlossmacherita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, nabokoita, clorothionita, euclorina, fedotovita, kamchatkita, piypita, klyuchevskita, alumoklyuchevskita, caledonita, wherryita, mammothita, linarita, schmiederita, munakataita, chenita, krivovichevita i anhidrocaïnita.

Formació i jaciments

L'atlasovita es forma com a sublimat volcànic. Només se n'ha trobat al volcà Tolbàtxik, a Kamtxatka (Rússia), un indret on s'han descobert gairebé una setantena d'espècies noves.[4]

Referències

1. «Atlasovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 setembre 2015].
2. «Atlasovite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 8 setembre 2015].
3. «Atlasovite-Nabokoite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 setembre 2015].
4. «Great Fissure eruption (Main Fracture), Tolbachik volcano, Kamchatka Oblast', Far-Eastern Region, Russia» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 setembre 2015].